Bon Nadal i Bones festes MONTYS

Cinc integrants dels Monty Pyton us desitgen un bon nadal cantant-vos una nadala.

http://elfyourself.jibjab.com/view/t7oAdaHLYSOizP31PUUu

Valoració final de temporada

Com equip gran que son els Montys ahir van tenir un partit espès. Sigui per la feina feta i pels excel·lents registres aconseguits, sigui pel segon lloc assolit, sigui que tenien el cap en el proper sopar del pròxim dijous, ahir el futbol no anava amb ells.
Destacar que dos membres dels Montys van optar per anar revolcar-se pels esberzers abans que jugar la segona part.
Pel que fa la valoració final cal destacar que en Salip ha passat de la categoria de líder a la de mite en aquesta lligueta, i que és un home extramadament respectat a dins el vestidor.
Que pocs jugadors han jugat tots els partits i que molts paguen la fitxa per dir que juguen a futbol (esquejar-se de la dona, xulejar les nenes...)
Finalment les noves incorporacions en res han desmerescut la resta de l'equip aportant nou repertoris de jugades a les fintes defensives, les jugades d'estratègia o els xuts de rugby tan típics dels Montys.
Finalment recordar que la inscripció de la pròxima lliga és el 8 de gener per començar a jugar a finals del mateix mes i que si algú es vol desapuntar ho faci saber a la Junta directiva.
Sobretot, no deixeu de votar l'enquesta del restaurant.

La crònica

L’EPICA APAREIX A MONTILIVI!!!

Els Montys en el partit més espectacular de la seva història aconsegueixen una victòria heroica que passarà als anals de l’historia del futbol. Sergi, Xavi i Ramon van ser els golejadors de la nit.

FURINCAN 5
MONTY PYTHON 6

Montilivi 27 de Novembre de 2.008 data que quedarà per sempre gravada en foc en el record dels grans aficionats al futbol. I és que el partit que s’ha jugat aquesta nit a Montilivi ha reunit tots i cadascun dels ingredients que fan gran aquest esport. Desgràcia, fe, coratge, classe, esforç i finalment èpica s’han reunit en un mateix partit del qual se’n parlarà durant molts anys. De fet algun component dels Montys ha manifestat: explicaré als meus néts que jo hi vaig ser.

Primera part per oblidar

La prèvia del partit no presagiava res de bo pels Montys. La plaga de lesions i els nombrosos “compromisos” de diversa índole van generar una llista de baixes alarmant.
Fins i tot a la caseta ja s’anava assajant la famosa tàctica “amb 6 és juga millor que amb 7” (veure article anterior referent a les tàctiques).
Finalment 8 herois han saltat a la gespa de Montilivi disposats a deixar-se la pell per defensar els nostres estimats colors.

Els ingredients del partit serien, camp ràpid, rival dur, amb jugadors que ho protesten tot, i per acabar-ho d’adobar, pluja i fred.
L’inici ha sigut catastròfic, els Montys han sortit totalment adormits i han sigut sotmesos a un terrible assetjament per part dels Furincan que han gaudit de nombroses ocasions. Als primers deu minuts el resultat ja era de 2 a 0 i la defensa es veia desbordada contínuament.
Inexplicable ha sigut el mal joc ofert, molt lluny de l’estil practicat en anteriors partits i que ha valgut al nostre equip el qualificatiu de la maduixa mecànica.
Després d’uns 5 minuts de certa millora on s’han aconseguit fer 2 passades seguides el descontrol ha tornat a les files vermelles i s’han rebut 3 gols més.
Res no funcionava, ni els automatismes, ni les fintes defensives, no hi havia tiki-taka… els Monty Python semblaven ànimes en pena.

Segona part estel•lar

La segona part ha començat més bé que la primera. Després d’uns primers minuts de control que han servit per anar agafant la posició, la bèstia s’ha despertat i el partit ha agafat una nova dimensió.

Esperonats per Xavi, els Montys han començat a trenar les jugades que acostumen i les ocasions no s’han fet esperar. Santi i Sergi des del mig del camp i Lluís i Xavi des de la davantera han portat de bòlit als jugadors rivals que han començat a notar el cansament.
En aquest moment del partit Sergi ha agafat la responsabilitat anotant els dos primers gols.
Alguns components veien la remuntada possible especialment en Ramon que ha encoratjat als seus companys al crit de “ànims que comença la remuntada”. Val a dir, que s’ha vist a més d’un jugador aguantant-se el riure.
A mitjan segona part una internada de Sergi ha provocat un clar penal que Xavi s’ha encarregat de transformar.
Amb el 5 a 3 els Furincan han intentat sentenciar el partit però s’han trobat amb una defensa estel•lar que ha aturat totes les escomeses. Josep, Ramon i Salip s’han convertit en un mur infranquejable. Cal destacar l’alt grau de compenetració i complicitat que s’ha establert entre el gat de Montilivi i la seva defensa. Fintes defensives, cessions inversemblants, rebots traïdors …. Tot està sota control.
L’atac del rival ha deixat nombrosos espais que Xavi ha aprofitat perfectament i amb dues jugades de contracop s’ha aconseguit empatar el partit a 5.

I al final ha arribat el deliri

I és que els Montys no s’han conformat amb el resultat i han anat descaradament a pel partit.
L’assetjament a la porteria contrària ha sigut impressionant i a punt ha estat de costar molt car ja que en una jugada molt ràpida un davanter dels Furincam s’ha quedat sol davant de porta però el gat de Montilivi ha respost amb una brillant intervenció.
Però els Déus del futbol no podien permetre que tot l’esforç realitzat acabés sense premi.
Quan el partit ja agonitzava els Montys han forçat un llançament de cantonada. Pilota penjada a l’àrea, un seguit de rebots i la bimba cau davant del nostre capità, aquest li “pegue un cop de peu a la pelota” i… GOOOOOOOOOOOL!!!

Increïble, la remuntada s’havia consumat. Però encara quedava un minut i s’havia de mantenir el marcador com fos. Els Monthys estaven destrossats, sense esma, esgotats… però han donat una classe magistral de com s’organitza una defensa numantina i amb tot l’equip defensant com lleons dins l’àrea petita han aconseguit mantenir la victòria.

Amb el xiulet final l’eufòria s’ha desbordat, fins i tot s’ha vist alguna llàgrima. És que SOM MOLT GRANS!!!

Gallina de piel

Así es como se me quedó el cuerpo ayer. Los Montys no dejan indiferente, ni en lo bueno ni en lo malo. Pero déjenme sincerarme por una vez: aunque lo busco insistentemente, no tengo manera humana de encontrar lo malo por ninguna parte. Ayer nada importaba que fuera el día más frío del año, que la lluvia no parase de caer insistentemente en Montilivi, que el absentismo sea una de las “virtudes” más características de este equipo, que las bajas por lesión se repitan con demasiada frecuencia, que el contrario acabe la media parte con un 5-0 a favor...

A los Montys todo esto les da igual. La Bombonera, desierta en un día gélido, acogió discreta una de las gestas deportivas más épicas de la historia reciente del fútbol.

Este equipo es capaz de todo. Ni el Messi de las grandes ocasiones puede eclipsar al humilde espectador de la manera que los hacen los Montys. Durante la primera mitad sólo existió un equipo sobre el campo. Ellos lo tenían tan claro que se fueron a hacer unas tapas mientras el Furican se inflaba a marcar goles, entrando a placer en su área. No les hacía falta pedir permiso, los Montys impertérritos, les dieron un pase VIP. Parecía una derrota fulminante, un socavón infranqueable, una toalla arrojada al campo, un partido que no deberían haber empezado. Pero todo era un espejismo, un fenómeno visto ya otras veces en Montilivi, pero que únicamente aparece cuando los Montys estan sobre la hierba.

Y cuando el árbitro pitó el final de la primera parte, Furican decidieron empezar la segunda mitad sin apenas hacer descanso, con las ganas de aplastar al contrario definitivamente. Quizá hoy decidan cambiar el nombre del equipo y llamarse Ingenuidad. A los 5 minutos de la segunda parte los de rojo empezaron a mostrar su verdadera piel: la de color verde marciano. Se habían acabado los pinchos de tortilla y ahora no tenían nada más interesante que hacer que jugar al verdadero fútbol.

Un Josep Pi infranqueable en la defensa y en el centro del campo, dejándose literalmente la piel en la hierba; un Santi Pérez que acosaba insistentemente por los laterales (por los dos); un Salip que correteaba como un galgo ahogando a los defensores, buscando la oportunidad de la volea alta; un Palol destructor que regateaba como nunca se lo había visto hasta la frontal del área, decisivo en el embite contra la portería; un Lluís polivalente que como nunca bajaba a defender; un Xavi caracolero como en el mejor de los días y con el punto de mira especialmente bien afinado; un Ramón estratosférico en defensa y decisivo en el ataque de los últimos momentos del partido; y un Joan imbatible en la portería pese a su difícil estado de salud, dieron la vuelta al contrario y al partido como si fueran un calcetín. Hasta el árbitro despertó, incrédulo, de su pesado letargo hivernal acaecido durante la primera mitad, pensando que se había equivocado de partido.

Aunque lo fácil sea decir que “en el fútbol todo es posible” o “el fútbol es asin”, para los Montys solo cabe afirmar que el futbol es ese juego extraterrestre que nadie más en este planeta es capaz de hacer. Si no vieron este partido, siento mucho decirles que no les queda otra opción: laméntense todo el tiempo que su corazón les permita por no haber estado allí.

La tira

El comentari

Neix un mite
Emilio Perez Rozas

La frase "tens més moral que l'Alcoià", vé d'un partit que jugava aquest equip, anaven perdent cinc a cero, quedaven menys de 20 minuts i encara corrien dient que ja són nostres. Els Montys van demostrar ahir que en futbol això és possible, Sergi, el "ànima mater" dels Montys va agafar la responsabilitat de l'equip per no perdre la històrica oportunitat de quedar segons a la lliga. En Xavi va estar quan se'l va necessitar i va aportar els seus tres gols, en Salip va recuperar l'irrecuperable i va estar prop de marcar, en Lluís va estar tant actiu que fins i tot va baixar a la defensa, en Pi va estar esplendit en defensa amb una seguretat i contundència que envejaria en Pujol, en Santi va estar molt actiu a la defensa i va donar lloc a un espai que va aprofitar en Ramon per marcar el gol de la victòria.

L'actuació d'en Joan a la segona part mereix comentari a part, va salvar un perillòs 1 contra 1, va parar-ho tot i va demostrar que un porter del Montys és capaç de salvar un intent de gol en pròpia porta, en una jugada en que en Ramon va possar-lo a prova.

Desprès el gol, el deliri, uns darrers segons caòtics en el que el Furican no s'ho podia creure. Alguns jugadors i directius haurien de anar a veure partits a Montilivi. Señor Laporta, això és esperit d'equip, prenguin nota.

Partidazo!!!

Desprès d'una primera part per oblidar que va acabar amb un 5 - 0 a favor del Furican, en Sergi amb dos gols i provocant un penal va iniciar el despertar del més autèntic esperit Monty. Segur amb el llançament del penal, Xavi va aconseguir un altre hat-trick per al seu compte que deixava el partit empatat. El capità va pendre la responsabilitat de arrodonir la nit i al darrer minut en Ramon marcava el primer gol al camp de la seva trajectòria als Montys.

La crònica

Ahir els Monty Pyton van demostrar que han assolit la categoria d’equip gran. Patint i a l’heroica van remuntar un partit que d’entrada resultava que no seria especialment dificultós. Cal assenyalar que potser va ser el partit on es van escenificar més moments Monty Pyton de la temporada.

Joan: Estel·lar: Aquest partit no se li recordarà per les aturades de mèrit que va fer, si no per l’intent de gol en pròpia porta. Fer el que va fer només està a les mans dels grans. Grande grande!

Salip: No hi ha jugador que tingui un comportament més Monty dins el camp. Els contraris l’anomenen l’imprevisible, capaç de llançar el contratac que va portar l’equip a la victòria, fer un xut de rugby com marquen els cànons, o fintes com les que fa el mestre Ramon.

Josep: Va destacar per una faceta desconeguda en ell. El control. Va ser capaç de fer un control magistral que tot seguit li va permetre sortir del camp entre els oooohsssssssss del seu companys i no tornar. Segur com sempre.

Ramon: Mestre en l’art de les fintes els contraris no saben mai que no pot sortir de les seves botes. El que sembla que la trenca al no l’ha tocada només hi ha un pas i en això en Ramon és un mestre. La va tornar a tenir però la va materialitzar per compassió al rival.

Pep: Es va carregar l’equip a l’esquena quan més se’l necessitava, això sí, té dificultat per entendre la sortida de pilota del darrera dels seus companys i li falta agafar la imprevisibilitat dels grans mestres. Això només es guanya amb partits.

Santi: L’home que corre no va parar de fer-ho. Incomprensiblement l’àrbitre el va perjudicar en nombroses jugades perquè segons aquest la va tocar amb la mà i no entenia que és que es mou tant ràpid que ho sembla que ho fa però l’ull humà no pot detectar-ho.

Salvador: Va portar equilibri a l’equip i aquest cop no va perdre el seu. Va ser un pulmó al mig del camp fet que li va suposar acabar el partit vermell com un tomàquet. Es ratifica com un migcentre poderós.

Sergi: Per tercera setmana consecutiva va intentar avançar un contrari per l’esquerra amb el seu sprint curt però intens. Un cop més no va ser possible.

Valerio: Home polivalent com pocs va jugar de lateral, mig i davanter (encara busca el seu lloc). Decisiu en l’assistència final del gol, (alguns malpensats creuen que no es va atrevir a xutar...) es manté al capdavant de la taula de golejadors dels Montys.

Gerard: Estel·lar en les jugades d’estratègia on va marcar la diferència, seguint la línia que no tocava. Es queixava que se li havia refredat el coll per dissimular el seu baix rendiment. El proper dia jugarà amb bufanda.

Xavi: Va intentar el gol de la victòria al penúltim minut de rabona i vaselina alhora,. Finalment a l’últim minut va fer el gol de la victòria a porteria buida fet que no el va acabar de convèncer, doncs segons va comentar al final, hagués preferit recul·lar, esperar el porter, fer-li un caño i marcar d’esperó. Haurem d’esperar a la pròxima.

Lluís: Va tornar als orígens jugant davant del porter ( de l’equip contrari) i va presionar molt tenint alguna ocasió de gol. Va intentar forçar el penal, però el fet que la seva clase no li permeti caure terra, resta credibilitat a l’actuació i els àrbitres no el creuen.

Cal fer esment a les frases del partit:

- Para-la, para-la... tots a en Salip abans de xutar la gran ocasió
- Coño!!!, va dir en Salip després del xut de rugby.
- No ens hem entès... va dir en Bardalet a en Gerard a la jugada d’estratègia.
- No ha entrat ni de conya... en Joan a la jugada estel·lar.
- OOoohhhh... els membres de la banqueta després del control d’en Josep.
- Agggggggghhh.. en Josep en el moment del control.

TRAICION!!!!

Un video malicioso causa del desacierto del Monty en el último partido, una mano negra cambió el video de las tácticas. La capacidad de los Montys de adaptarse a cualquier táctica y circunstancia y la confianza ciega que mantienen con el entrenador y el manager del equipo, hicieron el resto.



Analizado el video hay que reconocer que el partido de los Montys rozó la perfección en la aplicación de las directrices marcadas. El golpe de tacon del segundo 31 lo hizo Xavi cuando estaban 3 delante del defensa y el portero y Salip hizo un disparo muy parecido al del 2:42.

No tiene nombre lo del portero, del que en esta ocasión no diremos el nombre para evitar verguenzas, que para empaparse del espíritu de los Montys, estuvo viendo videos de pasadas temporadas (ver blog de octubre) repitiendo algunas de las jugadas más épicas como la del segundo gol y otra en que termino diciendo "no ha entrat ni de conya".

Un gol de Xavi en el último minuto salva a los Montys

En un partido donde estuvieron especialmente desacertados, los montys mostraron todas las peculiaridades de su juego.

Pep con dos goles y Xavi con su gol en el último minuto les permiten seguir soñando con el segundo puesto y mantiene la leyenda que no pierden con Salip, pese a que este sigue sin diferenciar como se chuta en el futbol y en el rugby.

El Sporting Girona, sin un juego espectacular mantuvo al Monty entre las cuerdas hasta el final.

Ramon entra a la llegenda

El miracle s'ha produït. Ningú sap quan ha costat sobornar els organitzadors de la lliga de les estrelles però en Ramon Alturo apareix a la taula de golejadors. Avui s'obriran ampolles de cava a Sant Martí de Llèmena.

Classe tàctica magistral

La brillant trajectòria que està duent a terme el nostre equip en aquesta lliga ha sigut analitzada per l'equip tècnic. En una dura reunió mantinguda al voltant d'un plat de patates braves s'ha arribat a la conclusió que aquest èxit es deu a l'impressionant ventall de variants tàctiques que són capaços d'aplicar els futbolistes que composen la plantilla.

Podríem considerar els Montys com un equip camaleònic capaç d'adaptar-se a qualsevol circumstància per atacar a l'equip contrari en el lloc on li fa més mal.

Com que, a més d'un equip letal, som molt generosos la directiva ha cregut convenient posar a l'abast de tothom aquest important repertori tàctic imprescindible per qualsevol tècnic que vulgui fer carrera en el món del futbol.

Per aquells seguidors (sabem que en tenim molts) que tinguin por de que els equips contraris puguin copiar aquestes tàctiques i aplicar-les contra nosaltres poden estar molt tranquils ja que per posar-les en pràctica cal tenir un equip de jugadors amb una qualitat fora del normal, d'aquells que podríem considerar galàctics.

TRANSPORTS SIMON - MONTY PYTHON F C

Johan Cruyff
No perd mai els Monty Python de vista i aquesta mirada adquireix un valor especial. El forjador del "dream team" analitza la Lliga després de cada partit per al blog dels Montys.

Dimarts, 04 de Novembre de 2.008

AQUESTS MONTYS PINTEN MOLT, MOLT BÉ

El Monty Python-Valida Servieleva va tenir dues coses dolentes. Només dues. El resultat i… bé, i el resultat. La resta em va entusiasmar. Col·lectivament, i el futbol és un joc d'equip, els Montys varen executar el seu estil brillantment.
Jo no sé quin partit van veure vostès. El que jo vaig veure feia molt temps que no es veia a Montilivi. Va faltar gol, és veritat. Hi va haver alguna actuació en l'aspecte individual que va ser dolenta o fins i tot pitjor, cert (no cal posar-hi noms i cognoms tothom ha de ser capaç de fer la seva pròpia autocrítica). Però a nivell col·lectiu, l’equip va estar a l’altura, val a dir que el recent fitxatge de Josep Pi hi ha ajudat en això de l’altura.
Que cadascú s'espavili amb les seves conclusions. Dos gols a favor i sis en contra. Incomptables ocasions del rival. Numèricament, veritats absolutes. Futbolísticament, la lectura ha de ser una altra.
La meva, i aquí no parlo de sensacions sinó de fets, és que els Montys van jugar dilluns el seu millor partit en moltes temporades. Excel·lent en el joc de posició i notable en el ritme de pilota. Bé en la pressió i bones xifres en la balança de pilotes perdudes/recuperades. ¿Millorable? Segur. Dos gols són pocs per a tant domini. Falta polir l'última passada (la més difícil), i la primera (de fet, totes les passades són difícils), i falta polir la decisiva rematada final. Però jo no tinc dubtes. Els gols, els resultats en definitiva, sempre arriben si jugues bé. I aquests Montys sembla que jugaran molt i molt bé, el problema és saber quan ho faran.
M’agradaria analitzar la gestió del vestidor. La dosificació de tots els efectius està siguent molt destacable. Cada setmana és una sorpresa qui formarà l’alineació. I amb això vull destacar la implicació de tots . El missatge final que ha de quedar clar és: aquí ningú és millor que ningú (això sembla que està molt clar). El descans no és un càstig, sinó una via per rendir millor quan es tornin a tenir ganes de venir a jugar.

Obrir el camp
I el dibuix de la pissarra es va fer carn, bota i pilota a la gespa. Poques vegades és tan evident. Sé que el rival em muntarà l'autobús. Que deixarà anar puntades si es veu aclaparat i que perdrà temps amb qualsevol pretext. Malgrat això, què puc fer jo per traduir la possessió de pilota en ocasions de gol? Com ho puc fer perquè Pere aporti profunditat per la banda on aparentment no n'hi ha? Camp obert al màxim, ràpida circulació de pilota, i un que rebi, controli i la deixi anar ràpid per davant de la defensa (Sergi). Així tindré Xevi com m'agrada, més de mitja punta, més d'assistent, més xutador, bé, tot això quan es recuperi del viatge a l’Argentina que sembla que no li va provar gaire.

El nou porter aporta qualitat
Seria injust passar per alt la millora del nou porter Joan Pi d'un partit a l'altre. Més aparicions i més determinants. Més quantitat i més qualitat. Tot i els sis gols encaixats l’actuació d’ahir del “gat de Montilivi” va ser memorable.

Jo, vist el que hem vist, no m'ho perdo. I ho dic per disfrutar, no per agafar un mal de panxa. Qui vulgui agafar-se als números per amargar-se, ell mateix. Per mi, això pinta molt i molt bé.
I qui no pensi com jo és que no en té ni puta idea, que per alguna cosa soc el Déu del futbol.

Fallen els internacionals

En un partit en el que els internacionals no van donar la talla i van demostrar la resaca dels seus stage en altres països en un partit on els Montys no van saber imposar el seu ritme.

El més positiu: La capacitat golejadora d'en Pi, això si tant en pròpia porta com en la contraria, demostrant que és un autèntic monty.

PRIMES

La Junta directiva del Monty Python FC en un esforç sense precedents i, atenent a la baixa assistència dels membres de l'equip als partits oficials a banda de la importància dels dos propers partits que poden permetre als Montys assolir la primera posició de la classificació per primer cop a la història, ofereix una prima de verdader luxe als seus jugadors en cas que s'assoleixi la victòria en els dos propers partits.

Els detalls de la mateixa al cartell adjunt.

...Y Canet la tuvo....(y retuvo...)

Partit molt treballat ahir a la nit a Montilivi amb un jugador destacat, Jordi Canet, que com Julio Salinas al Mundial d'Estats Units va tenir vàries ocasions per desequilibrar el matx a favor dels Montys però no va poder ser. Aquest jugador haurà de prendre a conviure amb la creu d'aquest partit.

Per altra banda per motius del virus FIFA, la grip, viatges múltiples i raons desconegudes el partit va començar amb només 6 integrants dels Montys al camp, i es va fer un fitxatge d'última hora que sort se'n va tenir. Per altra banda el més profund agraïment dels 7 que jugàvem als 11 restants integrants del Montys que sabem que en el fons la seva absència és deu a que millori la nostra forma física per assolir de rebot una major potència sexual.

La crònica:

Joan- Va patir molt i es va fer un fart de treure de porteria. Va tenir algunes actuacions de mèrit en especial una aturada de palomitero "Julen Lopetegui". S'afiança a la porteria partit rera partit.

Pere F.- Líder indiscutible i ànima de l'equip se'l va carregar a l'esquena quan més ho necessitava. Va fer un gol antològic de cap marcant els temps com marquen els cànons. Va treure les terenyines de l'esquadra. Li ha explicat a la seva dona i als seus fills 8 vegades com va ser el gol.

Josep Pi- Més conegut com la Roca i en absència de l'Hèctor Rebollo va fer de central durant tot el partit essent un mur infranquejable pels adversaris. No perd el lloc ni quan reposa a la banqueta. Tot un senyor.

Canet- La Creu. Partit notable que es va desfondar i desdoblar per la banda. Va córre tant que quan havia de xutar o ho fei al pal, o fora o la parava el porter. Creiem que encara córrer.

Sergi- Va ocupar espai al mig del camp, de fet no se'n va moure. Va intentar el xut des del servei de porteria però es passava de llarg. La potencia sin control no sirve de nada.

Marc- Fitxatge inesperat per ell i pels Montys. Va córrer i va fer un gol. Creiem que es va espantar tant del que va veure que es desempedronarà de Girona.

Bardalet- Recuperat del viatge va retornar a les essències. Es va tornar a veure la seva famosa jugada coneguda com el caracoleo. Va fer un gol de falta espectacular i va jugar un xic més endarrerit del de costum, motiu pel qual el desgast va ser major i avui probablement ha arribat tard a la feina.

Lluís- L'home que no sua mai es va barallar amb la defensa rival fent nombroses assistències de mèrit. No va gaudir de clares ocasions, ni va protestar, això si va acollonar com sempre. La seva aparició al camp va ser l'inici de la remontada.

PD: La llegenda que sense en Ramon i en Salip els Montys no guanyen es comença a estendre entre els rivals.

Els origens dels Montys

Aconseguir un equip competitiu no és tarea fàcil, requereix temps, entrenament, molta gent darrera que resegueix les diferents competicions per aconseguir jugadors a l'alçada de l'equip.

Per exemple a en Salip el vam fitxar desprès de veure un resum de diferents videos que contenia entre el segon 10 i 13 del seguent video:

Com que en el fons és bon noi i aquesta temporada, després de 100 sessions del clássic de Barrio Sésamo "arriba y abajo" em aconseguit que faci xuts similars en la direcció correcta.

No és l'únic amb la especialitat de gols en pròpia porta, en Leo també ens ha deleitat en alguns partits amb jugades espectaculars.

El porter ha estat fins no fa massa un problema per l'alt nivell d'exigència dels Montys, fins la darrera temporada en Sergi era la millor alternativa amb jugades com la següent:

Altres com en Ramon, van tenir la seva oportunitat a la porteria, però sis gols en mitja part i jugades com la següent van fer decidir el seu desplaçament a llocs més adients per la seva habilitat.

Però aquí no es salva ningú i podeu veure els diferents gols que ens van anar fent en les lligues anteriors fins que vam descobrir que un porter fa alguna cosa més que treure les pilotes del fons de la porteria, recollir les que han sortit fora i renegar dient que no em deixeu sol:

Pel que fa als jugadors de camp i els partits, n'hem vist de totes, però som els Montys i seguirem endavant.

En dues paraules IM - PARABLES. Montys 8 - Ladcom 6

Un hat-trick d'un Valerio en estat de gràcia i un decissiu gol d'en Titi en el seu retrobament amb el gol, donen novament la victòria als Montys.

En un èpic partit que el Ladcom no va donar mai per perdut i en el que els Montys van lluitar durament per la victòria, els Montys es reafirmen en el seu paper de equip revelació de la temporada.

Titi: Va retrobar-se amb el gol desprès d'un periode de sequia marcan el 8 a 6 que va esfonsar al Lancom

Valerio: Molt concentrat en la primera fase del partit, va protagonitzar diverses combinacions que li van donar el seu primer hat-trick de la temporada i va portar als montys cap a la glòria.

Joan: Molt atent no va poder fer res en alguns dels gols en els que els seus propis companys li van tapar la pilota. No va poder fer res en el segon i cinqué gol del Landcom en el que la va veure quan ja era dintre.

Hèctor: Més avançat que de costum, va ésser eficaç quan va descobrir l'eficàcia del seu paper "mosca cojonera" a la davantera.

Josep "Pi": Reafirmant el seu paper com a central, va voler demostrar el seu potencial d'arribada en un gol de rebot digne del millor Julio Salinas-

Xavi: Amb moltes ganes desprès del típic stage pretemporada dels montys, que s'acostuma a fer a Argentina, a meitat de temporada i que consisteix en guanyar cinc quilos menjant bifes i cordero patagónico, va tonar i amb gol en una jugada en la que la defensa i el porter del Landcom encara estant per entendre que els va passar, de fet es van passar la resta del partit dient que vigileu que després passa el que passa. Això si, seguint la linia de l'equip, va fallar un penal.

Jordi Salip: Va tenir el gol als seus peus en una jugada d'autèntic crack i segueix demostrant que els montys no coneixen la derrota sense ell

Jordi Canet: Decidit a trencar el seu clixé defensiu amb projecció va decidir marcar un golàs que va fer alçar la graderia i cagar-se en tot a l'equip contrari

Gerard: Molt actiu en tot moment va obrir espais per la banda, fer diverses combinacions i va saber obrir forats per arribar a porta.

Sergi: Molt discutit en unes pressumptes mans poc abans del gol, va tenir gol i xut, però no va tenir sprint, estant encara a un 70% del seu punt de forma que li permet fer dues corredisses en un partit

Ramon: Molt decissiu per comprobar l'estat de duresa del terreny de joc, va fer un parell d'aterratges per la herba-sorra del camp i va ésser decissiu per despitar a en Joan en el cinqué gol amb una finta a una pilota que li anava directa als peus.

L'arbit: bé, millor no parlar-ne, però va tenir molts problemes de salut en un moment en que el pito se li va quedà encallat a la boca pintant continuament faltes que no existien simplement quan intentava no ofegar-se per aquesta infortunada circumstància. Si deixem de banda mans i faltes innexistents o que no va veure, la incapacitat per tallar les faltes cada cop més sovint, penaltis que no va veure i els diversos errors a favor d'uns i d'altres, va estar molt bé.

Els Montys es retroben amb la victòria: Montys 6 - Som i serem 3

Les noves estrelles dels Montys resolen un partit difícil amb un joc estelar propi del país de la Caipirinha.

L'APISSONADORA MONTY DESTROSA AL RIVAL

Partit plàcid dels Montys que amb una superioritat insultant i aplastant van destrosar l'equip rival com i quan van voler. Tot i que la relaxió dels primers minuts els va passar factura en un ràpid gol en contra, en 5 minuts ja es van posar 4 a 1.

Jordi Xifra: Estel·lar. Dues parades de molt de mèrit amb els davanters a 1 metre i 1 gol treient de porteria. Tot i que la Junta directiva el considera intransfarible no es descarta rebre ofertes per ell i se li oferirà una ampliació de contracte. Es desconeixen les quantitats. Parte mèdic: Esguinç al tormell.

Pere Frigola- Els seu futbol impetuós i agressiu recorda el de Tarzán Migueli. És el jugador que va aportar agressivitat i disciplina, provant el xut des de mitja distància sense sort. És el jugador que ha fet més faltes en tota la lliga dels Montys. Parte mèdic: Esgotament per sobreesforç.

Hèctor Rebollo- Incomensurable en l'esforç físic tant de central com de migcentre amb arribada, va tallar totes les jugades del rival i va ser qui va recuperar més pilotes. Va buscar el gol però no va tenir sort de cara a porteria. Tot i així s'ha convertit en un referent en la contenció. Parte mèdic: Aquest matí no es notava les cames.

Jordi Canet- Reubicat al lateral va fer un partit seriós complint amb el guió assignat. No va buscar el gol com altres ocasions però es va desdoblar incansablement per la banda. Va intervnir en la jugada dura del partit en aixecar un contari mig metre del terra. Parte mèdic: Es queixava del genoll a última hora.

Santi Pérez- Incansable com sempre va realitzar un partit bulliciós i intens. Va buscar l'u contra u, va entrar des de segona fila i va jugar en múltiples posicions. Asidu del canvi adduint que tenia una estrebada muscular res li va impedir mostrar-se tant participatiu com sempre. Parte mèdic: Estrabada muscular a la cuixa dreta.

Sergi Palol- Realitzant canvis constants amb la posició de l'Hèctor Rebollo va intentar suplir la manca de tècnica amb l'entrega, la velocitat i la potencia física que ens té acostumats. Quasi avança un contrari per l'esquerra, però no va poder ser. Parte mèdic: Dificultats en dormir després d'un partit pel cansanci.

Valerio: Més participatiu que mai va aportar mobilitat a l'atac i es va oferir constantment en la sortida de la pilota. A banda va fer el gol de l'empat en un moment decisiu va poder jugar lliurement per l'atac, en el millor partit que se li recorda. Parte mèdic: Principi de depressió per l'estat del València FC.

Lluís Martí: Com sempre va buscar el gol i es va moure entre la defensa contrària creant el desconcert jugant entre línies. Va buscar el gol que, va tenir molt a prop, en algunes rematades tot i que li va faltar la sort d'altres ocasions. Es van trobar a faltar els intents de rematada de cap. Cada vegada es troba més suelto i explora noves parts del camp lluny de l'àrea petita de l'equip contrari. Parte mèdic: Un tio que no es despentina ni sua no pot tenir molèsties.

Gerard Parés: Un pulmó. Va còrrer, va tallar joc, va arribar a rematar, va fer de lateral, davanter i mig. Va realitzar la jugada extranya quan després de rifar 4 contraris per la banda i arribar a l'àrea petita va xutar en direcció a la porteria dels Montys. És un principi de salipisme?. Parte mèdic: Es queixava de diferents parts del cos al finalitzar el partit.

Finalment després que els montys hagin conquerit matemàticament la lliga de bronze s'han venut els drets de les biografies dels integrants de l'equip i s'estrenarà al teatre Victòria l'obra Els Montys i la copa de bronze. S'especula que entre els actors hi pugui haver integrants de l'equip com en Jordi Salip fent de reina Ginebra, en Ramon Alturo fent de mag merlí i en Leo de Lancelot.

El Palmeiras traspassa al Santi P. als Montys

"La samarreta i l'equip em venien petits" declara el jugador.

L'Agència EFE ha confirmat la presència del nou Salinas de Montilivi al partit d'aquest vespre contra el Landcom. El tarragoní afincat a les comarques gironines ha seguit un entrenament específic d'alçada combinat amb platja per estar al màxim nivell.

Cefalòpodes submarins... tremoleu!

Algunes veus ja veuen als Montys com a grans triomfadors de la lliga. Sense anar més lluny, a la confraria de pescadors de Palamós s'han començat a donar torns per a que les barques facin captures extraordinàries del cefalòpode més desitjat, vistes les sucoses primes promeses per la direcció del club.

Alguns membres de l'equip també han començat a fer incursions submarines per tal de provisionar neveres i congeladors. Les entitats ecologistes han alertat d'una possible catàstrofe ecològica deguda a la febre guanyadora dels Montys, que pot convertir la pesca del pop en una activitat desenfrenada i fora de control per part de les masses, àvides de seguir els costums dels seus nous ídols del deporte rey.

Mentres, els Montys continuen com si res no pasés, esperant el dia del partit amb la seva sang freda habitual..

Traspàs sonat dels Montys!!!!!

Els Monty Pyton acaben de traspassar Santi Pérez al Palmeiras Brasiler.

Encara no se sap la quantitat exacta però es pensen que l'han canviat per un POP.
Tot i que el video es veu borrós queda clar que una jugada d'aquesta qualitat de cara a barraca només potser obra seva.

SantiPereztraspassatalPalmerias

PLATAFORMA DE SUPORT TITI PERRAMONT

De manera espontània ha sorgit a internet la PSTP (Plataforma de suport a en Titi Perramont) després del darrer partit dels Monty Pyton on va sortir a hombros de Montilivi a crits de torero torero.

En aquest sentit i, atenent que l'esquip no es pot permetre que vingui en baixa forma pel proper partit, podeu emetre la vostre sol·licitud en l'apartat comentaris d'aquesta notícia perquè li sigui aixecat el càstig de dormir al sofà durant tota la setmana o, en cas contrari, podeu fer un donatiu a la Junta directiva per si se li pot comprar el sofà de la fotografia com a mostra d'agraïment.

Els Montys demostren què la lliga de Bronze queda petita

Capi va per tu, esperant estar a la teva Altur@)

Després de desestimar els recursos presentats pels advocats dels Montys, divendres a la tarda va arrencar la fase final de la lliga de bronze. Amb un cert desencant per part de la plantilla, la meitat d'ella no va assistir al·legant excuses com: "estic de viatge a terres del Nepal", els Montys van reivindicar-se com un equip de talla superior i van passar per sobre de l'Sporting de Girona com una màquina d'apiconar, sense córrer gaire, fent un joc efectiu i resolent fàcil. El 7-1 final no demostra del tot la superioritat de l'equip amb millor forma que juga a Montilivi.

Jordi Xifra: Segur com sempre, va dirigir la defensa, va llançar contraatacs demolidors sacant de fons, va desviar amb la vista dos pilotes als pals, i es va mostrar generós cedint un gol per tal que
l'altre equip no és retirés de la competició després d'ofegar-se en el joc dels M.P.

Jordi Salip: Va defensar la banda dreta marcant el terreny i es va incorporar-se al atac amb valentia, va provar un parell de xuts a porta des de lluny buscant el gol que tanqués una actuació quasi perfecta (no va marcar a pròpia porta).

Pere Frigola: Intercanviant la posició de lateral esquerre amb la de migcampista de contenció, va combinar jugades amb el centre del camp i va córrer la banda fins que el crit de "Papa Pipi" va tallar les incursions.

Toni Morales: Va combinar la posició amb en Pere, es va mostrar força aguerrit en defensa, i va incorporar-se al atac fins trencar una sequera que durava tota la temporada, rubricant el darrer gol dels M.P.

Sergi Palol: Va dirigir la defensa de forma magistral demostrant qui manava al camp. Fent de cervell a l'inici de les jugades, es va espolsar els rivals amb cops de cintura i va regalar jugades
magistrals, com el passe de tacó regalat a en Salip que quasi acaba en gol.

Xavi Jordi Canet Morales: Lluint un look a lo Bud Spencer, es va mostrar com una boia escorada a la banda des de on va trenar jugades amb la resta de la davantera, tancant el debut amb els M.P. amb un golet i repartint un parell d'assistències.

LLuís Martí: Arribant al partit quan ja s'havia iniciat el matx, es va incorporar al partit incorporant-se al què va acabar com una festa. Va marcar, va pentinar pilotes demostrant la connexió Xifra-Martí, es va mostrar generós assistint als companys, va intentar forçar el penal, i
com no, va increpar a l'arbitre.

El jugador del partit:

Titi: Mostrant-se com un extraterrestre, i condemnat al sofà de casa, va fer la millor actuació que es recorda a un jugador dels M.P., i no només pels quatre gols que va marcar de totes les formes possibles ( des de fora àrea, de dins, de cap..) sinó per la seguretat que va donar al mig del camp i en la posició de central. La jugada del partit, s'ens dubte seva, la va firmar amb tres barrets consecutius envoltat de dos jugadors d'el equip rival. Bravo!

INTERPOOL

Sembla que no tan sols disposem d'un infiltrat i venut als Monty Pyton, si no que ens trobem davant una organització ben estruturada i amb finalitats clares. La interpool ens acaba de passar la foto d'un altre possible element distorsionador, però per la qualitat de la imatge ens ha estat impossible desxifrar qui és. Amb la foto i amb l'actuació d'algun dels membres dels Monty Pyton al partit d'ahir segur que el trobarem. Seguirem investigant.

El que ja sabiem.

Ara n'hi ha que van de llestos i fan estudis sobre comportaments esportius que els Montys ja fa temps que duen a terme.

Un estudio confirma que el consumo de cerveza tras el ejercicio físico es beneficioso

Setmana decisiva

Els Montys es troben en un punt d'inflexió en la lligueta.

Després d'una merescuda setmana de descans, els montys es posicionen en tercera posició, a quatre gols, del lideratge del Trofeu Zamora - Equip menys golejat d'entre tots els participants al Master de Primavera-Estiu. Mèrit inconfusible del fenòmenu Xifra acompanyat del seu bloc defensiu, no sempre no tan fenòmenu. Però els èxits no acaben aquí: l'equip més descarriat de les comarques gironines es troba sols a tres punts de ser el líders del Grup 1 i classificar-se per la lligueta d'Or del Juliol. Això, emperò, es decidirà la propera setmana, després d'una merescuda setmana de descans, on els montys faran doblete amb dos partits consecutius com a visitants que posaran a prova la seva bona ratxa. El dilluns 30 de juny contra Landcom i el dijous 3 de juliol contra Zona. No hi podeu faltar. L'afició us necessita! Força Montys!

Monty Pyton 6 - Sporting Girona 1

Còmoda victòria dels Montys

La frase del partit: El nostre porter no és tant bó, ja li he marcat 2 gols (Salip)

Una primera part d'autèntic futbol espectacle va portar als Montys al descans amb un còmode 6 a 0, molt ben possicionats en la primera part, amb jugades treballades, obrint espais, van desbordar quan i com van voler a la defensa de l'Sporting. Més relaxats en la segona part, ja no vàren mantenir les posicions tant bé i fins i tot l'Sporting va intentar la remontada iniciada amb el gol de Salip, amb la esperança que en fes cinc més

Jordi Salip: Catacrack... novament golejador en propia porta, va donar esperances a l'Sporting quan més ho necessitaven, que van començar a fer números del tipus si en 10 minuts a fet un gol, necessitem que jugui mínim una hora. Això si, el gol de bonica factura va deixa aturat al porter i el desvela com un autèntic home gol quan aprengui alguna cosa d'orientació. Algú té gravat el capítol de Barrio Sésamo on expliquen arriba y abajo?

Jordi Xifra: Impotent. Com sempre segur davant les poque arrivades dels contraris, no va poder fer res en el gol. Va amenaçar que ho Salip no juga de defensa o li comprem una brújola o es nega a seguir fent de porter.

Hèctor: Descentrat. Com sempre va ésser sòlid en defensa però va jugar descentrat per la flaira de bolet que venia dels boscos veïns. Va perdre dues pilotes mirant si veia rossinyols.

Titi: F1. Cada cop més ràpid per la banda, però va estar mancat d'encert de cara a la porteria, això si recupera l'irrecuperable.

Sergi: Agressiu. Li va agafant el gust a jugar més avançat li va faltar arrancada en els passos en profunditat però va obrir espais i va crear ocasions

Lluís: Torna!!. Va trobar el gol dues vegades, va discutir jugades, va protestar a l'àrbit. Lluís en estat pur.

Santi: Cooperador. Tot i intentar un gol de taló de cara a la galeria, va optar pel joc d'equip davant de la tradició de que si marca perdem
Pere: Pletòric. Tenint com espectadors als seus dos fills, va treure el fetge, va correr com mai i es va inventar un gol

Gerard: Recuperat. Desprès de la seva absència dels darrers partits va tornar amb ganes i va inagurar el seu compte golejador aquesta temporada.

Jordi Canet: A ràfegues. Tot i que va presentar millores notables amb grans aportacions en atac a la primera part i va ésser contundent com a central, va notar l'efecte del jetlag a l'encarar la porteria com a conseqüència del seu stage de mitja temporada a Shangai.

Xavi: Samba!!!. Va estar a la seva salsa, jugant al mig de tres contraris d'esquena a porta, donant assistències i marcant dos gols, la primera part va donar una de les millors escenes de gol que se li recorda

Ramon: Un mur. Més que per les tasques defensives per un parell de pilotades en les que semblava que algú havia pensat que era una pared per jugar al fronton

El proper partit, dilluns 30 a les 20:00 h contra els Landcom, actualment els cuers i estigueu atents perquè el proper serà la mateixa setmana el dijous 3 també a les 20:00h.

Tenim la prova

Fotografia que prova l'existència d'un infiltrat, venut, esquirol... dieu-li com voleu als Monty Pyton. Molts ja sospitaven que tenia una actitud erràtica al vestidor, que no es relacionava amb els companys...

Aquesta instantània va ser feta 5 minuts abans de començar el partit d'ahir, quan parlava amb l'equip rival venent-se per 4 xavos.

Cal fer notar la cara de sorpresa i l'aparell d'alta tecnologia que utilitza per no passar desapercebut.

PROMESES INCOMPLERTES

No sé si algú recorda que havia fet alguna promesa si els Montys guanyaven un partit...

El fultbol dels altres Montys

09/06/2008 Monthy 2 - Cascos Blaus 3

Perdone'n!!!
Dues errades en defensa, certa manca de definició a la davantera i un relaxament al darrer minut van ésser la causa de la derrota del Monthy per la mínima. Tot i això, els dos propers partits, contra equips que conten les seves participacions per derrotes, pot ésser l'oportunitat del Monthy per dirigir-se amb pas ferm cap a la lliga de plata i, qui sap, al futbol tot és possible.

Una errada en defensa al primer gol, va permetre avançar-se als Cascos Blaus al primer minut, la insistència d'en Jordi Salip de marcar encara que sigui en propia portar va donar els seus fruits i es va estrenar com a golejador... en propia porta. El partir es va anar centrant i la segona part ens va mostrar un Monthy més centrat en defensa, gràcies també a la solidesa d'en Jordi, el porter, al que l'equip procura mantenir en bona forma deixant que els contraris xutin sovint. Una jugada trenada amb diversos intents, va portar la pilota als peus de l'aranya de tarraco, que va definir amb autoritat, un gran xut d'en Titi va portar el partit a l'empat quan quedaven deu minuts. L'afany de guanyar va descentrar al Monthy que va deixar la seva oportunitat en un contraatac als Cascos Blaus que vàren marcar al darrer minut.

En definitiva un partit que no s'hauria hagut de perdre i en el que es van trobar a faltar els regats d'esquena a la porteria d'en Bardalet i la solidesa i serenor del joc que aporta en Pere.

Jordi Xifra: Venut. Fins i tot els Monthy tirem a porteria, tot i que la frase, em deus una birra dirigida cap a en Jordi desprès del gol, fa pensar si el gol no va ésser motivat per l'imatge d'una birra fresca al mig de la calor del partit.

Jordi Salip: Golejador... en propia porta, ara ja solament cal ensenyar-li a fer el mateix en la porteria contrària per augmentar el nostre potencial d'atac
Hèctor: Sòlid en defensa però mancat d'imaginació a la davantera, cada cop recorda més a certs jugadors com en Thuram
Titi: HQ extrem. Ràpid per la banda, va obrir espais i va tenir gol, un bon partit del nostre extrem més incissiu
Sergi: Mig ronyò. Va jugar una mica més avançat del que acostuma en un canvi de tàctica per apoderar-se del mig camp que va portar al 2 a 2, llàstima que al final se li va acabar el mig ronyò que li quedava i no va estar ni per birres
Toni: En recuperació. Va començar amb moltes ganes, va aconseguir un escaire, però es va anar apagant a mesura que anava més coix. Va tenir espais per la banda com a conseqüència dels crits dels Cascos de "¡¡dejadlo que es cojo!!".
Leo: Limitat. Li va faltar un pam per guanyar en les jugades de cap amb els contraris, amb diverses jugades on la pilota li va pentinar la cresta.
Valeri: Adaptant-se. El fitxatge de terres valencianes, encara en fase d'adaptació, va cercar el fons de l'àrea per fer el pase de la mort, però no hi havia ningú. Poc a poc se'n va donant compte que el Monthy és un equip on tot està per descobrir, fins i tot les mínimes estratègies de joc.
Lluís: Indefinit. Va trobar a faltar la presència d'en Xavi i els passis d'en Pere, per fer el seu joc marruller a peu de porteria que tants bons moment li ha portat
Santi: Golejador. Va fer el primer gol de l'equip, va demanar falta per una planxa que havia fet ell, es va destapant un home gol, això si, sempre que marca perdem...
Ramon: Criticat. Ho va fer igual de malament com a defensa a l'esquerra, a la dreta, a la davantera. En Sergi encara no s'explica perquè no li va passar la pilota a ell quan estava sol i la va tirar al mig d'un jugador i tres contraris

Equipació

Aquest any l'empresa pública Forestal Catalana SA equipa als Monty Python. Aquí podeu veure la bona fila que fem!

03/06/08 Monty Python 5 - Acaballu 5

Empat amb regust a victòria

En una demostració d'esperit lluitador, el Monthy es va enfrontar sense complexes a un Acaballu que venia d'aconseguir dues victòries consecutives i que va demostrar en algunes jugades la compenetració que dona jugar 20 anys amb les mateixes persones.

Tot i que el Monthy es va avançar en el marcador, la primera part va estar clarament dominada per l'Acaballu que arribava al descans amb un 3 a 1 favorable i feia preveure una còmoda victòria. La tàctica del basculeig plantejada per en Pere i les aturades increïbles del Jordi "Zamora" Xifre, van donar un nou aire a la segona part, tot i això a manca de deu minuts el marcador estava 5 a 2 a favor de l'Acavallu, fou llavors quan el Monthy va demostrar el seu esperit de lluita que va deixar a un Acavalllu incrèdul que no entenia com se li havia pogut escapar la victòria i un Monthy celebrant l'empat com si es tractés d'una victòria.

Pere: Organitzador. Va ésser l'home clau en veure que molts de l'equip de futbol no n'entenen ni brot i ens va explicar com defensar un equip que trena les jugades tant fàcilment com l'Acaballu. Llàstima que va tenir una lesió lleu, esperem es recuperi ràpid del trencament fibrilar.

Sergi: En progressió. A manca d'altres central va pendre la responsabilitat d'ésser l'home fort darrera i va demostrar que està agafant el seu punt de formar, ja pot fer tres carreres en un partit.

Lluís: Desconegut. No va protestar cap jugada, no es va discutir amb l'àrbit, no va tenir tanganes amb els altres jugadors, es va centrar en donar mal de caps a la defensa contraria i a seguir perfeccionant el joc de cap.

Titi: Recuperat. El retorn d'en Titi i les seves aportacions en la banda es van notar i sembla que torna amb l'olfacte de gol a punt.

Santi: Crescut. Desprès d'estrenar-se com a golejador va correr com mai, omnipresent a la davantera, la mitja i la defensa, a estones sembla que jugaven dos Santis.

Xavi: Creatiu. Va tenir gol i va organitzar l'atac amb eficiència trencant l'organitzada defensa de l'Acaballu

Jordi Xifra: El pop. Va parar l'imparable i semblava que tinguès vuit mans per desesperació de la davantera contraria.

Jordi Salip: Desencertat. Molt actiu per la banda, va correr el que no es pot correr però va estar desencertat davant de porta, fins i tot quan va encara la porteria pròpia. Això si, ara ja sabem que si encara la nostra porteria cal girar-lo pel que pugui ésser

Ramon: el pulmó de l'equip. Molt actiu animant des de la banqueta, llàstima que aquest pulmó no sigui igual en el camp

27/05/08 Poor-rats 2 - Monty Python 1

Plantejament estratègic del Monthy en un partit que acaba amb un ajustat 2-1.

Davant de la eufòria del primer partit i de la clara progressió els del Monthy van fer notar una manca de lideratge davant de l'absència dels dos capitants Pere Frigola i Toni Morales, el primer per compromisos amb el primer equip i el segon va apareixer en forma d'unes taronges que es van oferir (denegades davant de la perspectiva d'una birra) al vestuari un cop acabat el partit, però que no va suplir les corredisses per la banda i el lideratge natural que el caracteritzen. Esperem que es recuperi de la seva lessió.

Un plantejament potser massa conservador va impedir aprofitar l'avantatge inicial amb el que varen començar i un gran gol i una errada defensiva a la segona part van definir la victoria dels Por-rats per la mínima.

El primer gol de l'aranya de Tarraco, on va demostrar qualitats d'autentic crack, va ésser insuficient per portar al Monthy a la victoria tot i que com veure'm es van complir diversos dels objectius:

L'arbit: Decissiu en fer-nos jugar amb uns petos pudorosos que tenien marejats a mig equip i que eren insuficients per tots. Va impedir que juguessim concentrats, trencant l'imatge d'equip i es va equivocar sempre que ens va pitar en contra i no va veure tot el que hauria d'haver vist.

Gerard: Desprès de les seves vacances va tornar de vacances i desconnectat de l'esperit de victòria del nou Monthy, es va oblidar que ara guanyem sempre

Hector: El nostre mur de Berlin particular va rebre un cop a l'inici que el va deixar somiant amb floretes la resta del partit

Leo: Present a la defensa, a la davantera... es va anar definint com a davanter incordio a la recerca del gol perdut

Xavi: Gran defensor del joc en curt, poc va poder fer amb el 2 contra 1 que normalment tenin els Por-rats en defensa davant de la manca d'espais que va saber obrir el Monthy. Un dels pocs partits que acaba en blanc el nostre pichichi

Lluís: Tot i intentar-ho varies vegades de cap, avui tampoc va aconseguir el seu habitual golet

Jordi Canet: Molt actiu, encara ha d'anar afinat la punteria, tant temps portant samarretes de rugbi l'han fet creure que el gol està per sobre dels pals

Valerio: Poc a poc va integrant-se en aquest Monthy desconcertant que tant aviat fa un joc demoledor com no trena dues jugades.

Santi: Desprès de no se quants partits i de jugar en totes les possicions del camp excepte la de l'arbit, va aconseguir la seva meta, marcar un golet. La situació d'extasi a la que va arribar li va fer levitar pel camp la resta del partit sense repetir la jugada.

Sergi: Clarament traumatitzat per haver de tornar a correr deprès de acabar jugant de porter la temporada pasada, està encara en fase de recuperació, tot i que ja va aconseguir fer dos curses seguides, això si, curtes.

Jordi "Zamora": El nostre porter va crear por escènica davant del seu comentari a l'inici respecte que venia a jugar i esperava no avorrir-se. Gran reacció del Monthy, trencant línies i descoordinant la defensa, la qual cosa va servir perquè tingui clar que al nostre equip té garantida la feina

Jordi Salip: Gran teòric, ha fullejat la biografia d'en Ronaldinho per ésser un gran jugador, desgraciadament ha començat per la part final del llibre i en conseqüència es va preparar pel partit amb un parell de canyes prèvies

Ramon: En la mateixa línia de'n Salip, però va llegir la de'n Ronaldo i va venir al partit desprès d'una canya i un kebhab, el que el va portar a jugar sobrat de pes.

18/05/08 Monty Python 4 - Prof & Pas 1

Portada del primer partit de la temporada primavera - estiu 2008

Inaugurem el blog

Inaugurem el blog dels Montys amb el video que ens va obsequiar l'ex-monty Brugat i que inspira, setmana a setmana, el joc del nostre equip: