Montys 2 - Katacracks 5

En un partit en el que als Montys els hi va costar entrar, va arribar la primera derrota de l'era Salip, el partit que feia el 13 va ésser el que va trencar aquesta ratxa impressionant de victòries, tot i que va donar pincellades del seu art en algunes jugades a la banda.

Uns Katacracks molt organitzats van trencar el tiqui-taca dels Montys als que els hi faltava la garra d'altres partits i que solament van tornar a mostrar al final de la segona meitat.

En Xavi no aconseguia fer els seus famosos caragoleigs tot i fer un golàs que el manté en la lluita pel pichichi, en Santi no podia crear espais per la banda que li caracterizen, en Sergi va demostrar que com un mític jugador de l'Espanyol va dir, té menys fondo que una llauna d'anxoves, això si manté una precissió en el xut que ja voldrien mots jugadors de primera, en Titi juga però no corre, en Jordi Canet deleitava al públic amb barrets espectaculars però poc efectius, en Ramon feia les típiques fintes al buit que ningú enten i no serveixen per res, a en Lluís li va faltar arribada, en Joan va demostrar que és humà i en Salvador que és més efectiu amb hat-tricks a la banqueta que al terreny de joc.

Tot i això al final s'ensumava l'esperit Montys i van faltar 20 minuts per la remontada, està clar que som noctàmbuls i això d'avançar els partits no és el nostre.

Les Institucions intenten desestabilitzar-nos

El president del club, molt ofès, va fer aquestes declaracions en la roda de premsa que va oferir ahir. Segons va manifestar, atès el joc imparable dels Montys, hi ha una campanya institucional per aconseguir als despatxos el que no aconsegueixen al camps, desestabilitzar als Montys. Pel que sembla la darrera maniobra ha estat un continu intent de canvi d’horari cercant que juguin amb inferioritat numèrica o amb l’absència dels seus cracks.

Altres rumors apunten a la possibilitat d’aconseguir que cap component dels Montys tingui clar a l’hora que es juga de manera que automàticament es perdin els partits per incomparescència.

El president va ésser contundent, si volen demostrar alguna cosa que ho facin al camp i amb bon joc, més literalment va dir “Al loro!”, no aconseguirant desestabilitzar-nos”

L'anàlisi

Els nous Montys

Emilio Rozas de Perez

Aquests Montys són increibles, desprès de fer el primer entrenament de la seva història han tornat amb un joc renovat vistòs on cap pilota es dona per perduda, amb un futbol d'un altra galaxia, avui per avui solament hi ha un altre equip fa un futbol similar i desgraciadament no juga a la mateixa lliga, amb la qual cosa serà difícil veure l'enfrontament amb els de Guardiola que somiarien tots els aficionats.

Sense renunciar als seus trets més caràcterístics com el gol en pròpia porta, Xavi aporta velocitat i definició amb una precisió que li va fer aconseguir un hat-trick i marxar abans d'hora entre les ovacions del públic, Pere marca gols amb potència i la facilitat que solament pocs jugadors com Messi saben fer, Sergi juga més avançat ordenant el joc com tots volem que facin, Pi i Hèctor són una muralla, Salip ja no solament és el jugador talisman que marca la diferència, si no que també trena jugades i té arrivada a porta, Titi va recuperant-se, Leo crea jugades i obre espais tot i estar lessionat, en Joan sap jugar fins i tot contra 13, en Gerard i en Jordi Canet demostren que tenen gol, en Lluís sembla recuperat pel gol un altra vegada i en Ramon s'atreveix amb el joc aeri tot i les ferides.

Deu gols amb 14 xuts a porta és una fita a l'abast de molt pocs i demostren que els Montys estan aquí i han vingut a escriure la història.

TORNA EL RODILLO

Ni els més vells de Montilivi recorden una exhició com la que van realitzar els Monty Python ahir a la nit. Potència física, tècnica exquisida i jugades assajades es van repetir durant els 50 minuts del partit on els Celtic Cortos van ser un juguet a mans del Montys.
Ja des del primer minut es va veure uns Montys hipermotivats amb canvis de posició constants i uns xuts a porteria que es contaven per gol cada vegada que en realitzaven un.
A destacar els gols "Apissonadora Rebollo", "John Dere Canet" i "Pegaso Frigola" que amb la potència pròpia dels millors motors dièsel, lents però que no es calen mai, van creuar tot el camp desfent-se dels contraris per fer gols per la mateix esquadra.
Per altra banda Alturo, Pi i Bejarano es van convertir en una muralla infranquejable pels adversaris, amb especial menció a aquest darrer que sortint d'una lumbàlgia es va sacrificar per l'equip, treient més cops de banda que ningú.
Martí i Salip amb un joc posicional espectacular van retenir la pilota i la van jugar amb criteri quan va ser necesssari. El primer va fer un gol de combinació mentre que l'altra va estavallar una pilota al pal per no fer més mal a l'equip contrari.
Palol i Bardalet van aportar uns quants gols a la victòria. Destacant la punta de velocitat d'aquest darrer, que li costa embalar-se però un cop ho fa va demostrar ser imparable.
Joan va ser un espectador més durant el partit amb una alguna actuació palomitera de mèrit, mentre que Sosa es va convertir amb el delegat de l'equip per un dia.
El jugador més en forma dels Montys va ser Gerard Parès, incansable en la recuperació, a arribar porteria contrària i donar joc. Va ser el jugador DIR de la setmana.
Finalment destacar la tornada d'en Titi Perramont després d'estar de baixa una temporada i oblidar-se algun dia que hi havia partit. El públic va retre una emocionant ovació a la seva tornada.
Que passi el següent...

Apala, tornem'hi...

Aquest home és en Joan, per alguns el millor porter del món, està nerviòs, la temporada passada va aconseguir la fita increible, de no tenir gols en pròpia porta, ni tan sols els seus.

Està nerviòs perquè és difícil millorar certes fites, està nerviòs perquè aquest divendres a les 21.00 h...

TORNEN ELS MONTYS!!!!

Ens veiem al partit.