Aquests Montys sempre em sorprenen, desprès d'un inici irregular, en part per la miraculosa recuperació del capità desprès del entrenament curosament planificat per en Toni, sembla que s'han despertat per tornar al joc de tiqui-taca, barrets impossibles, fintes defensives, gols en pròpia porta, que desconcentren al contrari i li fan caure en la trampa inexorable del joc extragalàctic dels Montys.
Desprès d'una possible però contundent victòria contra els Palanganes 8 a 3, amb gol del capità i un Lluís recuperat, l'ordre tàctic del joc dels Montys contra els Katacrakacs, va sorpendre als mateixos Montys, que com qui no vol la cosa es van trobar amb un 2 a 0 a favor, que els hi va permetre marcar un còmode tempo en la resta del partit, contundents quan calia en defensa i sempre molt concentrats, en Joan va poder pendre vejança dels once gols que li havien marcat en una altra ocasió, amb parades magistrals, brillant en l'1 contra 1, el que va portar a que, tot hi una revifalla dels Katacracks amb una brillant jugada que portava el marcador a un 3-2, un gol de la tranquilitat, va permetre unes floritures finals i certa relaxació, que van deixar la justa victòria final per 4-3 en un partit rabiòs, lluitat, en el que el jogo bonito i la concentració dels Montys varen mantenir sempre a remolc a un contrari que en cap moment es va rendir, sabent que perdre els allunyava de la possibilitat de guanyar el campionat.
El final de temporada, amb un partit el dilluns contra els Torrats, una jornada de descans i un altre contra els Tips, rivals que estan a la cua de la classificació fan pensar que està a l'abast dels Montys acabar entre els 5 primers, això si, no cal dormir-se perquè els Montys sempre tenen la capacitat de sorprendre'ns pel bó i pel dolent.
