La crònica

L’EPICA APAREIX A MONTILIVI!!!

Els Montys en el partit més espectacular de la seva història aconsegueixen una victòria heroica que passarà als anals de l’historia del futbol. Sergi, Xavi i Ramon van ser els golejadors de la nit.

FURINCAN 5
MONTY PYTHON 6

Montilivi 27 de Novembre de 2.008 data que quedarà per sempre gravada en foc en el record dels grans aficionats al futbol. I és que el partit que s’ha jugat aquesta nit a Montilivi ha reunit tots i cadascun dels ingredients que fan gran aquest esport. Desgràcia, fe, coratge, classe, esforç i finalment èpica s’han reunit en un mateix partit del qual se’n parlarà durant molts anys. De fet algun component dels Montys ha manifestat: explicaré als meus néts que jo hi vaig ser.

Primera part per oblidar

La prèvia del partit no presagiava res de bo pels Montys. La plaga de lesions i els nombrosos “compromisos” de diversa índole van generar una llista de baixes alarmant.
Fins i tot a la caseta ja s’anava assajant la famosa tàctica “amb 6 és juga millor que amb 7” (veure article anterior referent a les tàctiques).
Finalment 8 herois han saltat a la gespa de Montilivi disposats a deixar-se la pell per defensar els nostres estimats colors.

Els ingredients del partit serien, camp ràpid, rival dur, amb jugadors que ho protesten tot, i per acabar-ho d’adobar, pluja i fred.
L’inici ha sigut catastròfic, els Montys han sortit totalment adormits i han sigut sotmesos a un terrible assetjament per part dels Furincan que han gaudit de nombroses ocasions. Als primers deu minuts el resultat ja era de 2 a 0 i la defensa es veia desbordada contínuament.
Inexplicable ha sigut el mal joc ofert, molt lluny de l’estil practicat en anteriors partits i que ha valgut al nostre equip el qualificatiu de la maduixa mecànica.
Després d’uns 5 minuts de certa millora on s’han aconseguit fer 2 passades seguides el descontrol ha tornat a les files vermelles i s’han rebut 3 gols més.
Res no funcionava, ni els automatismes, ni les fintes defensives, no hi havia tiki-taka… els Monty Python semblaven ànimes en pena.

Segona part estel•lar

La segona part ha començat més bé que la primera. Després d’uns primers minuts de control que han servit per anar agafant la posició, la bèstia s’ha despertat i el partit ha agafat una nova dimensió.

Esperonats per Xavi, els Montys han començat a trenar les jugades que acostumen i les ocasions no s’han fet esperar. Santi i Sergi des del mig del camp i Lluís i Xavi des de la davantera han portat de bòlit als jugadors rivals que han començat a notar el cansament.
En aquest moment del partit Sergi ha agafat la responsabilitat anotant els dos primers gols.
Alguns components veien la remuntada possible especialment en Ramon que ha encoratjat als seus companys al crit de “ànims que comença la remuntada”. Val a dir, que s’ha vist a més d’un jugador aguantant-se el riure.
A mitjan segona part una internada de Sergi ha provocat un clar penal que Xavi s’ha encarregat de transformar.
Amb el 5 a 3 els Furincan han intentat sentenciar el partit però s’han trobat amb una defensa estel•lar que ha aturat totes les escomeses. Josep, Ramon i Salip s’han convertit en un mur infranquejable. Cal destacar l’alt grau de compenetració i complicitat que s’ha establert entre el gat de Montilivi i la seva defensa. Fintes defensives, cessions inversemblants, rebots traïdors …. Tot està sota control.
L’atac del rival ha deixat nombrosos espais que Xavi ha aprofitat perfectament i amb dues jugades de contracop s’ha aconseguit empatar el partit a 5.

I al final ha arribat el deliri

I és que els Montys no s’han conformat amb el resultat i han anat descaradament a pel partit.
L’assetjament a la porteria contrària ha sigut impressionant i a punt ha estat de costar molt car ja que en una jugada molt ràpida un davanter dels Furincam s’ha quedat sol davant de porta però el gat de Montilivi ha respost amb una brillant intervenció.
Però els Déus del futbol no podien permetre que tot l’esforç realitzat acabés sense premi.
Quan el partit ja agonitzava els Montys han forçat un llançament de cantonada. Pilota penjada a l’àrea, un seguit de rebots i la bimba cau davant del nostre capità, aquest li “pegue un cop de peu a la pelota” i… GOOOOOOOOOOOL!!!

Increïble, la remuntada s’havia consumat. Però encara quedava un minut i s’havia de mantenir el marcador com fos. Els Monthys estaven destrossats, sense esma, esgotats… però han donat una classe magistral de com s’organitza una defensa numantina i amb tot l’equip defensant com lleons dins l’àrea petita han aconseguit mantenir la victòria.

Amb el xiulet final l’eufòria s’ha desbordat, fins i tot s’ha vist alguna llàgrima. És que SOM MOLT GRANS!!!

Gallina de piel

Así es como se me quedó el cuerpo ayer. Los Montys no dejan indiferente, ni en lo bueno ni en lo malo. Pero déjenme sincerarme por una vez: aunque lo busco insistentemente, no tengo manera humana de encontrar lo malo por ninguna parte. Ayer nada importaba que fuera el día más frío del año, que la lluvia no parase de caer insistentemente en Montilivi, que el absentismo sea una de las “virtudes” más características de este equipo, que las bajas por lesión se repitan con demasiada frecuencia, que el contrario acabe la media parte con un 5-0 a favor...

A los Montys todo esto les da igual. La Bombonera, desierta en un día gélido, acogió discreta una de las gestas deportivas más épicas de la historia reciente del fútbol.

Este equipo es capaz de todo. Ni el Messi de las grandes ocasiones puede eclipsar al humilde espectador de la manera que los hacen los Montys. Durante la primera mitad sólo existió un equipo sobre el campo. Ellos lo tenían tan claro que se fueron a hacer unas tapas mientras el Furican se inflaba a marcar goles, entrando a placer en su área. No les hacía falta pedir permiso, los Montys impertérritos, les dieron un pase VIP. Parecía una derrota fulminante, un socavón infranqueable, una toalla arrojada al campo, un partido que no deberían haber empezado. Pero todo era un espejismo, un fenómeno visto ya otras veces en Montilivi, pero que únicamente aparece cuando los Montys estan sobre la hierba.

Y cuando el árbitro pitó el final de la primera parte, Furican decidieron empezar la segunda mitad sin apenas hacer descanso, con las ganas de aplastar al contrario definitivamente. Quizá hoy decidan cambiar el nombre del equipo y llamarse Ingenuidad. A los 5 minutos de la segunda parte los de rojo empezaron a mostrar su verdadera piel: la de color verde marciano. Se habían acabado los pinchos de tortilla y ahora no tenían nada más interesante que hacer que jugar al verdadero fútbol.

Un Josep Pi infranqueable en la defensa y en el centro del campo, dejándose literalmente la piel en la hierba; un Santi Pérez que acosaba insistentemente por los laterales (por los dos); un Salip que correteaba como un galgo ahogando a los defensores, buscando la oportunidad de la volea alta; un Palol destructor que regateaba como nunca se lo había visto hasta la frontal del área, decisivo en el embite contra la portería; un Lluís polivalente que como nunca bajaba a defender; un Xavi caracolero como en el mejor de los días y con el punto de mira especialmente bien afinado; un Ramón estratosférico en defensa y decisivo en el ataque de los últimos momentos del partido; y un Joan imbatible en la portería pese a su difícil estado de salud, dieron la vuelta al contrario y al partido como si fueran un calcetín. Hasta el árbitro despertó, incrédulo, de su pesado letargo hivernal acaecido durante la primera mitad, pensando que se había equivocado de partido.

Aunque lo fácil sea decir que “en el fútbol todo es posible” o “el fútbol es asin”, para los Montys solo cabe afirmar que el futbol es ese juego extraterrestre que nadie más en este planeta es capaz de hacer. Si no vieron este partido, siento mucho decirles que no les queda otra opción: laméntense todo el tiempo que su corazón les permita por no haber estado allí.

La tira

El comentari

Neix un mite
Emilio Perez Rozas

La frase "tens més moral que l'Alcoià", vé d'un partit que jugava aquest equip, anaven perdent cinc a cero, quedaven menys de 20 minuts i encara corrien dient que ja són nostres. Els Montys van demostrar ahir que en futbol això és possible, Sergi, el "ànima mater" dels Montys va agafar la responsabilitat de l'equip per no perdre la històrica oportunitat de quedar segons a la lliga. En Xavi va estar quan se'l va necessitar i va aportar els seus tres gols, en Salip va recuperar l'irrecuperable i va estar prop de marcar, en Lluís va estar tant actiu que fins i tot va baixar a la defensa, en Pi va estar esplendit en defensa amb una seguretat i contundència que envejaria en Pujol, en Santi va estar molt actiu a la defensa i va donar lloc a un espai que va aprofitar en Ramon per marcar el gol de la victòria.

L'actuació d'en Joan a la segona part mereix comentari a part, va salvar un perillòs 1 contra 1, va parar-ho tot i va demostrar que un porter del Montys és capaç de salvar un intent de gol en pròpia porta, en una jugada en que en Ramon va possar-lo a prova.

Desprès el gol, el deliri, uns darrers segons caòtics en el que el Furican no s'ho podia creure. Alguns jugadors i directius haurien de anar a veure partits a Montilivi. Señor Laporta, això és esperit d'equip, prenguin nota.

Partidazo!!!

Desprès d'una primera part per oblidar que va acabar amb un 5 - 0 a favor del Furican, en Sergi amb dos gols i provocant un penal va iniciar el despertar del més autèntic esperit Monty. Segur amb el llançament del penal, Xavi va aconseguir un altre hat-trick per al seu compte que deixava el partit empatat. El capità va pendre la responsabilitat de arrodonir la nit i al darrer minut en Ramon marcava el primer gol al camp de la seva trajectòria als Montys.

La crònica

Ahir els Monty Pyton van demostrar que han assolit la categoria d’equip gran. Patint i a l’heroica van remuntar un partit que d’entrada resultava que no seria especialment dificultós. Cal assenyalar que potser va ser el partit on es van escenificar més moments Monty Pyton de la temporada.

Joan: Estel·lar: Aquest partit no se li recordarà per les aturades de mèrit que va fer, si no per l’intent de gol en pròpia porta. Fer el que va fer només està a les mans dels grans. Grande grande!

Salip: No hi ha jugador que tingui un comportament més Monty dins el camp. Els contraris l’anomenen l’imprevisible, capaç de llançar el contratac que va portar l’equip a la victòria, fer un xut de rugby com marquen els cànons, o fintes com les que fa el mestre Ramon.

Josep: Va destacar per una faceta desconeguda en ell. El control. Va ser capaç de fer un control magistral que tot seguit li va permetre sortir del camp entre els oooohsssssssss del seu companys i no tornar. Segur com sempre.

Ramon: Mestre en l’art de les fintes els contraris no saben mai que no pot sortir de les seves botes. El que sembla que la trenca al no l’ha tocada només hi ha un pas i en això en Ramon és un mestre. La va tornar a tenir però la va materialitzar per compassió al rival.

Pep: Es va carregar l’equip a l’esquena quan més se’l necessitava, això sí, té dificultat per entendre la sortida de pilota del darrera dels seus companys i li falta agafar la imprevisibilitat dels grans mestres. Això només es guanya amb partits.

Santi: L’home que corre no va parar de fer-ho. Incomprensiblement l’àrbitre el va perjudicar en nombroses jugades perquè segons aquest la va tocar amb la mà i no entenia que és que es mou tant ràpid que ho sembla que ho fa però l’ull humà no pot detectar-ho.

Salvador: Va portar equilibri a l’equip i aquest cop no va perdre el seu. Va ser un pulmó al mig del camp fet que li va suposar acabar el partit vermell com un tomàquet. Es ratifica com un migcentre poderós.

Sergi: Per tercera setmana consecutiva va intentar avançar un contrari per l’esquerra amb el seu sprint curt però intens. Un cop més no va ser possible.

Valerio: Home polivalent com pocs va jugar de lateral, mig i davanter (encara busca el seu lloc). Decisiu en l’assistència final del gol, (alguns malpensats creuen que no es va atrevir a xutar...) es manté al capdavant de la taula de golejadors dels Montys.

Gerard: Estel·lar en les jugades d’estratègia on va marcar la diferència, seguint la línia que no tocava. Es queixava que se li havia refredat el coll per dissimular el seu baix rendiment. El proper dia jugarà amb bufanda.

Xavi: Va intentar el gol de la victòria al penúltim minut de rabona i vaselina alhora,. Finalment a l’últim minut va fer el gol de la victòria a porteria buida fet que no el va acabar de convèncer, doncs segons va comentar al final, hagués preferit recul·lar, esperar el porter, fer-li un caño i marcar d’esperó. Haurem d’esperar a la pròxima.

Lluís: Va tornar als orígens jugant davant del porter ( de l’equip contrari) i va presionar molt tenint alguna ocasió de gol. Va intentar forçar el penal, però el fet que la seva clase no li permeti caure terra, resta credibilitat a l’actuació i els àrbitres no el creuen.

Cal fer esment a les frases del partit:

- Para-la, para-la... tots a en Salip abans de xutar la gran ocasió
- Coño!!!, va dir en Salip després del xut de rugby.
- No ens hem entès... va dir en Bardalet a en Gerard a la jugada d’estratègia.
- No ha entrat ni de conya... en Joan a la jugada estel·lar.
- OOoohhhh... els membres de la banqueta després del control d’en Josep.
- Agggggggghhh.. en Josep en el moment del control.

TRAICION!!!!

Un video malicioso causa del desacierto del Monty en el último partido, una mano negra cambió el video de las tácticas. La capacidad de los Montys de adaptarse a cualquier táctica y circunstancia y la confianza ciega que mantienen con el entrenador y el manager del equipo, hicieron el resto.



Analizado el video hay que reconocer que el partido de los Montys rozó la perfección en la aplicación de las directrices marcadas. El golpe de tacon del segundo 31 lo hizo Xavi cuando estaban 3 delante del defensa y el portero y Salip hizo un disparo muy parecido al del 2:42.

No tiene nombre lo del portero, del que en esta ocasión no diremos el nombre para evitar verguenzas, que para empaparse del espíritu de los Montys, estuvo viendo videos de pasadas temporadas (ver blog de octubre) repitiendo algunas de las jugadas más épicas como la del segundo gol y otra en que termino diciendo "no ha entrat ni de conya".

Un gol de Xavi en el último minuto salva a los Montys

En un partido donde estuvieron especialmente desacertados, los montys mostraron todas las peculiaridades de su juego.

Pep con dos goles y Xavi con su gol en el último minuto les permiten seguir soñando con el segundo puesto y mantiene la leyenda que no pierden con Salip, pese a que este sigue sin diferenciar como se chuta en el futbol y en el rugby.

El Sporting Girona, sin un juego espectacular mantuvo al Monty entre las cuerdas hasta el final.

Ramon entra a la llegenda

El miracle s'ha produït. Ningú sap quan ha costat sobornar els organitzadors de la lliga de les estrelles però en Ramon Alturo apareix a la taula de golejadors. Avui s'obriran ampolles de cava a Sant Martí de Llèmena.

Classe tàctica magistral

La brillant trajectòria que està duent a terme el nostre equip en aquesta lliga ha sigut analitzada per l'equip tècnic. En una dura reunió mantinguda al voltant d'un plat de patates braves s'ha arribat a la conclusió que aquest èxit es deu a l'impressionant ventall de variants tàctiques que són capaços d'aplicar els futbolistes que composen la plantilla.

Podríem considerar els Montys com un equip camaleònic capaç d'adaptar-se a qualsevol circumstància per atacar a l'equip contrari en el lloc on li fa més mal.

Com que, a més d'un equip letal, som molt generosos la directiva ha cregut convenient posar a l'abast de tothom aquest important repertori tàctic imprescindible per qualsevol tècnic que vulgui fer carrera en el món del futbol.

Per aquells seguidors (sabem que en tenim molts) que tinguin por de que els equips contraris puguin copiar aquestes tàctiques i aplicar-les contra nosaltres poden estar molt tranquils ja que per posar-les en pràctica cal tenir un equip de jugadors amb una qualitat fora del normal, d'aquells que podríem considerar galàctics.

TRANSPORTS SIMON - MONTY PYTHON F C

Johan Cruyff
No perd mai els Monty Python de vista i aquesta mirada adquireix un valor especial. El forjador del "dream team" analitza la Lliga després de cada partit per al blog dels Montys.

Dimarts, 04 de Novembre de 2.008

AQUESTS MONTYS PINTEN MOLT, MOLT BÉ

El Monty Python-Valida Servieleva va tenir dues coses dolentes. Només dues. El resultat i… bé, i el resultat. La resta em va entusiasmar. Col·lectivament, i el futbol és un joc d'equip, els Montys varen executar el seu estil brillantment.
Jo no sé quin partit van veure vostès. El que jo vaig veure feia molt temps que no es veia a Montilivi. Va faltar gol, és veritat. Hi va haver alguna actuació en l'aspecte individual que va ser dolenta o fins i tot pitjor, cert (no cal posar-hi noms i cognoms tothom ha de ser capaç de fer la seva pròpia autocrítica). Però a nivell col·lectiu, l’equip va estar a l’altura, val a dir que el recent fitxatge de Josep Pi hi ha ajudat en això de l’altura.
Que cadascú s'espavili amb les seves conclusions. Dos gols a favor i sis en contra. Incomptables ocasions del rival. Numèricament, veritats absolutes. Futbolísticament, la lectura ha de ser una altra.
La meva, i aquí no parlo de sensacions sinó de fets, és que els Montys van jugar dilluns el seu millor partit en moltes temporades. Excel·lent en el joc de posició i notable en el ritme de pilota. Bé en la pressió i bones xifres en la balança de pilotes perdudes/recuperades. ¿Millorable? Segur. Dos gols són pocs per a tant domini. Falta polir l'última passada (la més difícil), i la primera (de fet, totes les passades són difícils), i falta polir la decisiva rematada final. Però jo no tinc dubtes. Els gols, els resultats en definitiva, sempre arriben si jugues bé. I aquests Montys sembla que jugaran molt i molt bé, el problema és saber quan ho faran.
M’agradaria analitzar la gestió del vestidor. La dosificació de tots els efectius està siguent molt destacable. Cada setmana és una sorpresa qui formarà l’alineació. I amb això vull destacar la implicació de tots . El missatge final que ha de quedar clar és: aquí ningú és millor que ningú (això sembla que està molt clar). El descans no és un càstig, sinó una via per rendir millor quan es tornin a tenir ganes de venir a jugar.

Obrir el camp
I el dibuix de la pissarra es va fer carn, bota i pilota a la gespa. Poques vegades és tan evident. Sé que el rival em muntarà l'autobús. Que deixarà anar puntades si es veu aclaparat i que perdrà temps amb qualsevol pretext. Malgrat això, què puc fer jo per traduir la possessió de pilota en ocasions de gol? Com ho puc fer perquè Pere aporti profunditat per la banda on aparentment no n'hi ha? Camp obert al màxim, ràpida circulació de pilota, i un que rebi, controli i la deixi anar ràpid per davant de la defensa (Sergi). Així tindré Xevi com m'agrada, més de mitja punta, més d'assistent, més xutador, bé, tot això quan es recuperi del viatge a l’Argentina que sembla que no li va provar gaire.

El nou porter aporta qualitat
Seria injust passar per alt la millora del nou porter Joan Pi d'un partit a l'altre. Més aparicions i més determinants. Més quantitat i més qualitat. Tot i els sis gols encaixats l’actuació d’ahir del “gat de Montilivi” va ser memorable.

Jo, vist el que hem vist, no m'ho perdo. I ho dic per disfrutar, no per agafar un mal de panxa. Qui vulgui agafar-se als números per amargar-se, ell mateix. Per mi, això pinta molt i molt bé.
I qui no pensi com jo és que no en té ni puta idea, que per alguna cosa soc el Déu del futbol.

Fallen els internacionals

En un partit en el que els internacionals no van donar la talla i van demostrar la resaca dels seus stage en altres països en un partit on els Montys no van saber imposar el seu ritme.

El més positiu: La capacitat golejadora d'en Pi, això si tant en pròpia porta com en la contraria, demostrant que és un autèntic monty.