Empat amb regust a victòria
En una demostració d'esperit lluitador, el Monthy es va enfrontar sense complexes a un Acaballu que venia d'aconseguir dues victòries consecutives i que va demostrar en algunes jugades la compenetració que dona jugar 20 anys amb les mateixes persones.
Tot i que el Monthy es va avançar en el marcador, la primera part va estar clarament dominada per l'Acaballu que arribava al descans amb un 3 a 1 favorable i feia preveure una còmoda victòria. La tàctica del basculeig plantejada per en Pere i les aturades increïbles del Jordi "Zamora" Xifre, van donar un nou aire a la segona part, tot i això a manca de deu minuts el marcador estava 5 a 2 a favor de l'Acavallu, fou llavors quan el Monthy va demostrar el seu esperit de lluita que va deixar a un Acavalllu incrèdul que no entenia com se li havia pogut escapar la victòria i un Monthy celebrant l'empat com si es tractés d'una victòria.
Pere: Organitzador. Va ésser l'home clau en veure que molts de l'equip de futbol no n'entenen ni brot i ens va explicar com defensar un equip que trena les jugades tant fàcilment com l'Acaballu. Llàstima que va tenir una lesió lleu, esperem es recuperi ràpid del trencament fibrilar.
Sergi: En progressió. A manca d'altres central va pendre la responsabilitat d'ésser l'home fort darrera i va demostrar que està agafant el seu punt de formar, ja pot fer tres carreres en un partit.
Lluís: Desconegut. No va protestar cap jugada, no es va discutir amb l'àrbit, no va tenir tanganes amb els altres jugadors, es va centrar en donar mal de caps a la defensa contraria i a seguir perfeccionant el joc de cap.
Titi: Recuperat. El retorn d'en Titi i les seves aportacions en la banda es van notar i sembla que torna amb l'olfacte de gol a punt.
Santi: Crescut. Desprès d'estrenar-se com a golejador va correr com mai, omnipresent a la davantera, la mitja i la defensa, a estones sembla que jugaven dos Santis.
Xavi: Creatiu. Va tenir gol i va organitzar l'atac amb eficiència trencant l'organitzada defensa de l'Acaballu
Jordi Xifra: El pop. Va parar l'imparable i semblava que tinguès vuit mans per desesperació de la davantera contraria.
Jordi Salip: Desencertat. Molt actiu per la banda, va correr el que no es pot correr però va estar desencertat davant de porta, fins i tot quan va encara la porteria pròpia. Això si, ara ja sabem que si encara la nostra porteria cal girar-lo pel que pugui ésser
Ramon: el pulmó de l'equip. Molt actiu animant des de la banqueta, llàstima que aquest pulmó no sigui igual en el camp
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada