PRIMES

La Junta directiva del Monty Python FC en un esforç sense precedents i, atenent a la baixa assistència dels membres de l'equip als partits oficials a banda de la importància dels dos propers partits que poden permetre als Montys assolir la primera posició de la classificació per primer cop a la història, ofereix una prima de verdader luxe als seus jugadors en cas que s'assoleixi la victòria en els dos propers partits.

Els detalls de la mateixa al cartell adjunt.

...Y Canet la tuvo....(y retuvo...)

Partit molt treballat ahir a la nit a Montilivi amb un jugador destacat, Jordi Canet, que com Julio Salinas al Mundial d'Estats Units va tenir vàries ocasions per desequilibrar el matx a favor dels Montys però no va poder ser. Aquest jugador haurà de prendre a conviure amb la creu d'aquest partit.

Per altra banda per motius del virus FIFA, la grip, viatges múltiples i raons desconegudes el partit va començar amb només 6 integrants dels Montys al camp, i es va fer un fitxatge d'última hora que sort se'n va tenir. Per altra banda el més profund agraïment dels 7 que jugàvem als 11 restants integrants del Montys que sabem que en el fons la seva absència és deu a que millori la nostra forma física per assolir de rebot una major potència sexual.

La crònica:

Joan- Va patir molt i es va fer un fart de treure de porteria. Va tenir algunes actuacions de mèrit en especial una aturada de palomitero "Julen Lopetegui". S'afiança a la porteria partit rera partit.

Pere F.- Líder indiscutible i ànima de l'equip se'l va carregar a l'esquena quan més ho necessitava. Va fer un gol antològic de cap marcant els temps com marquen els cànons. Va treure les terenyines de l'esquadra. Li ha explicat a la seva dona i als seus fills 8 vegades com va ser el gol.

Josep Pi- Més conegut com la Roca i en absència de l'Hèctor Rebollo va fer de central durant tot el partit essent un mur infranquejable pels adversaris. No perd el lloc ni quan reposa a la banqueta. Tot un senyor.

Canet- La Creu. Partit notable que es va desfondar i desdoblar per la banda. Va córre tant que quan havia de xutar o ho fei al pal, o fora o la parava el porter. Creiem que encara córrer.

Sergi- Va ocupar espai al mig del camp, de fet no se'n va moure. Va intentar el xut des del servei de porteria però es passava de llarg. La potencia sin control no sirve de nada.

Marc- Fitxatge inesperat per ell i pels Montys. Va córrer i va fer un gol. Creiem que es va espantar tant del que va veure que es desempedronarà de Girona.

Bardalet- Recuperat del viatge va retornar a les essències. Es va tornar a veure la seva famosa jugada coneguda com el caracoleo. Va fer un gol de falta espectacular i va jugar un xic més endarrerit del de costum, motiu pel qual el desgast va ser major i avui probablement ha arribat tard a la feina.

Lluís- L'home que no sua mai es va barallar amb la defensa rival fent nombroses assistències de mèrit. No va gaudir de clares ocasions, ni va protestar, això si va acollonar com sempre. La seva aparició al camp va ser l'inici de la remontada.

PD: La llegenda que sense en Ramon i en Salip els Montys no guanyen es comença a estendre entre els rivals.

Els origens dels Montys

Aconseguir un equip competitiu no és tarea fàcil, requereix temps, entrenament, molta gent darrera que resegueix les diferents competicions per aconseguir jugadors a l'alçada de l'equip.

Per exemple a en Salip el vam fitxar desprès de veure un resum de diferents videos que contenia entre el segon 10 i 13 del seguent video:

Com que en el fons és bon noi i aquesta temporada, després de 100 sessions del clássic de Barrio Sésamo "arriba y abajo" em aconseguit que faci xuts similars en la direcció correcta.

No és l'únic amb la especialitat de gols en pròpia porta, en Leo també ens ha deleitat en alguns partits amb jugades espectaculars.

El porter ha estat fins no fa massa un problema per l'alt nivell d'exigència dels Montys, fins la darrera temporada en Sergi era la millor alternativa amb jugades com la següent:

Altres com en Ramon, van tenir la seva oportunitat a la porteria, però sis gols en mitja part i jugades com la següent van fer decidir el seu desplaçament a llocs més adients per la seva habilitat.

Però aquí no es salva ningú i podeu veure els diferents gols que ens van anar fent en les lligues anteriors fins que vam descobrir que un porter fa alguna cosa més que treure les pilotes del fons de la porteria, recollir les que han sortit fora i renegar dient que no em deixeu sol:

Pel que fa als jugadors de camp i els partits, n'hem vist de totes, però som els Montys i seguirem endavant.

En dues paraules IM - PARABLES. Montys 8 - Ladcom 6

Un hat-trick d'un Valerio en estat de gràcia i un decissiu gol d'en Titi en el seu retrobament amb el gol, donen novament la victòria als Montys.

En un èpic partit que el Ladcom no va donar mai per perdut i en el que els Montys van lluitar durament per la victòria, els Montys es reafirmen en el seu paper de equip revelació de la temporada.

Titi: Va retrobar-se amb el gol desprès d'un periode de sequia marcan el 8 a 6 que va esfonsar al Lancom

Valerio: Molt concentrat en la primera fase del partit, va protagonitzar diverses combinacions que li van donar el seu primer hat-trick de la temporada i va portar als montys cap a la glòria.

Joan: Molt atent no va poder fer res en alguns dels gols en els que els seus propis companys li van tapar la pilota. No va poder fer res en el segon i cinqué gol del Landcom en el que la va veure quan ja era dintre.

Hèctor: Més avançat que de costum, va ésser eficaç quan va descobrir l'eficàcia del seu paper "mosca cojonera" a la davantera.

Josep "Pi": Reafirmant el seu paper com a central, va voler demostrar el seu potencial d'arribada en un gol de rebot digne del millor Julio Salinas-

Xavi: Amb moltes ganes desprès del típic stage pretemporada dels montys, que s'acostuma a fer a Argentina, a meitat de temporada i que consisteix en guanyar cinc quilos menjant bifes i cordero patagónico, va tonar i amb gol en una jugada en la que la defensa i el porter del Landcom encara estant per entendre que els va passar, de fet es van passar la resta del partit dient que vigileu que després passa el que passa. Això si, seguint la linia de l'equip, va fallar un penal.

Jordi Salip: Va tenir el gol als seus peus en una jugada d'autèntic crack i segueix demostrant que els montys no coneixen la derrota sense ell

Jordi Canet: Decidit a trencar el seu clixé defensiu amb projecció va decidir marcar un golàs que va fer alçar la graderia i cagar-se en tot a l'equip contrari

Gerard: Molt actiu en tot moment va obrir espais per la banda, fer diverses combinacions i va saber obrir forats per arribar a porta.

Sergi: Molt discutit en unes pressumptes mans poc abans del gol, va tenir gol i xut, però no va tenir sprint, estant encara a un 70% del seu punt de forma que li permet fer dues corredisses en un partit

Ramon: Molt decissiu per comprobar l'estat de duresa del terreny de joc, va fer un parell d'aterratges per la herba-sorra del camp i va ésser decissiu per despitar a en Joan en el cinqué gol amb una finta a una pilota que li anava directa als peus.

L'arbit: bé, millor no parlar-ne, però va tenir molts problemes de salut en un moment en que el pito se li va quedà encallat a la boca pintant continuament faltes que no existien simplement quan intentava no ofegar-se per aquesta infortunada circumstància. Si deixem de banda mans i faltes innexistents o que no va veure, la incapacitat per tallar les faltes cada cop més sovint, penaltis que no va veure i els diversos errors a favor d'uns i d'altres, va estar molt bé.

Els Montys es retroben amb la victòria: Montys 6 - Som i serem 3

Les noves estrelles dels Montys resolen un partit difícil amb un joc estelar propi del país de la Caipirinha.