El que va passar el divendres al camp, m’ha deixat sense paraules, a aquestes alçades pensava que en el món del futbol ja ho havia vist tot, pensava que la remuntada desde 5 a 0 a 5 a 6 de l’any passat ja m’havia mostrat tot allò del que eren capaços els montys, però he trigat tres dies en pair el que vaig veure al camp.
Les coses no pintaven bé d’entrada, semblava que no hi hauria prou jugadors, tampoc hi havia porter en no poder venir en Joan... finalment set valents van encarar-se al camp disposats a tot, en Xavi va arribar encara mig lesionat per a jugar una sola part i en Lluís va apareixer, com sempre, al poc de començar.
Els Agrosalvi van començar el partit combinant molt bé, obrint forats i guanyant l’esquena continuament a la defensa dels montys, el gat de Santa Llogaia no inspirava confiança amb els seus crits de “sobretot que no xutin”. L’esperança va començar quan va arribar en Jordi, l’antic porter, fet que va il·luminar la cara d’en Sergi, tot i que es va esvair al no jugar i simplement seguir el partit com un aficionat més amb ganes de veure bon futbol.
Aviat el partit es va posar amb un 2-0 a favor de l’Agrosalvi i fou llavors, quan va sortir l’esperit Monty quan en Xavi, com que, encara recuperant-se, no podia fer els seus famosos caracolejos desbordants, va optar per un xut des de llarg i col·locat que va fer pujar el 2-1.
L’empat va arribar poc abans del descans amb l’ajut d’una finta ofensiva d’en Pere i la segona part... senyors, això és futbol, solament hi va haver un color, el vermell dels montys, molt ben col·locats i amb una eficàcia demoledora van afegir 4 gols més al compte dels montys. En definitiva un gol de’n Xavi, un d’en Pep, un de l’aranya de Tarraco i tres d’en Canet, en el seu primer hat-trick amb els montys.
Altres detalls per la posteritat, l’estil desconcertant d’en Santi en els tirs de falta, inclinant-se a esquerra i dreta desequilibrant-se per despistar al porter i la defensa per xutar on menys s’esperen (2 metres per sobre de la porteria).
Desgraciadament ara bé l’aturada abans de la temporada d’estiu, perquè amb un monty amb tant bona forma tot es possible.
