Sempre he tingut debilitat pels Montys, darrerament es parla de si el Barça és el millor equip de la història i ara no entraré en aquesta discussió, però el punt entranyable que em donen l’he trobat molt poques vegades al llarg dels anys.
Per això la culminació d’aquesta temporada quasi perfecta m’il·lusiona tant, a la roda de premsa desprès de l’empat amb l’Estudiabantes, en Joan va dir que ens en recordaríem d’aquest empat si ens feien falta els punts i si, ara ens en recordem, aquest empat ens recorda que són els Montys, un equip capaç de gran gestes com guanyar la lliga amb un gol a l’últim minut de partit contra els principals favorits a guanyar el campionat, de jugar al tiki-taka, de gunayar per golejada, però també un equip capaç de perdre contra els darrers de la classificació, de posar a prova els nervis del seu porter amb cantades espectaculars, de fer més postes que gols o tenir ratxes espectaculars de gols en pròpia porta.
Ara ja sé que un dia podré contar als meus nets, no solament que vaig veure al Barça de Guardiola, si no que també que un dia els Montys van guanyar una lliga i jo hi era, clar que probablement això darrer no s’ho creuran.
