Johan Cruyff
No perd mai els Monty Python de vista i aquesta mirada adquireix un valor especial. El forjador del "dream team" analitza la Lliga després de cada partit per al blog dels Montys.

Dimarts, 04 de Novembre de 2.008

AQUESTS MONTYS PINTEN MOLT, MOLT BÉ

El Monty Python-Valida Servieleva va tenir dues coses dolentes. Només dues. El resultat i… bé, i el resultat. La resta em va entusiasmar. Col·lectivament, i el futbol és un joc d'equip, els Montys varen executar el seu estil brillantment.
Jo no sé quin partit van veure vostès. El que jo vaig veure feia molt temps que no es veia a Montilivi. Va faltar gol, és veritat. Hi va haver alguna actuació en l'aspecte individual que va ser dolenta o fins i tot pitjor, cert (no cal posar-hi noms i cognoms tothom ha de ser capaç de fer la seva pròpia autocrítica). Però a nivell col·lectiu, l’equip va estar a l’altura, val a dir que el recent fitxatge de Josep Pi hi ha ajudat en això de l’altura.
Que cadascú s'espavili amb les seves conclusions. Dos gols a favor i sis en contra. Incomptables ocasions del rival. Numèricament, veritats absolutes. Futbolísticament, la lectura ha de ser una altra.
La meva, i aquí no parlo de sensacions sinó de fets, és que els Montys van jugar dilluns el seu millor partit en moltes temporades. Excel·lent en el joc de posició i notable en el ritme de pilota. Bé en la pressió i bones xifres en la balança de pilotes perdudes/recuperades. ¿Millorable? Segur. Dos gols són pocs per a tant domini. Falta polir l'última passada (la més difícil), i la primera (de fet, totes les passades són difícils), i falta polir la decisiva rematada final. Però jo no tinc dubtes. Els gols, els resultats en definitiva, sempre arriben si jugues bé. I aquests Montys sembla que jugaran molt i molt bé, el problema és saber quan ho faran.
M’agradaria analitzar la gestió del vestidor. La dosificació de tots els efectius està siguent molt destacable. Cada setmana és una sorpresa qui formarà l’alineació. I amb això vull destacar la implicació de tots . El missatge final que ha de quedar clar és: aquí ningú és millor que ningú (això sembla que està molt clar). El descans no és un càstig, sinó una via per rendir millor quan es tornin a tenir ganes de venir a jugar.

Obrir el camp
I el dibuix de la pissarra es va fer carn, bota i pilota a la gespa. Poques vegades és tan evident. Sé que el rival em muntarà l'autobús. Que deixarà anar puntades si es veu aclaparat i que perdrà temps amb qualsevol pretext. Malgrat això, què puc fer jo per traduir la possessió de pilota en ocasions de gol? Com ho puc fer perquè Pere aporti profunditat per la banda on aparentment no n'hi ha? Camp obert al màxim, ràpida circulació de pilota, i un que rebi, controli i la deixi anar ràpid per davant de la defensa (Sergi). Així tindré Xevi com m'agrada, més de mitja punta, més d'assistent, més xutador, bé, tot això quan es recuperi del viatge a l’Argentina que sembla que no li va provar gaire.

El nou porter aporta qualitat
Seria injust passar per alt la millora del nou porter Joan Pi d'un partit a l'altre. Més aparicions i més determinants. Més quantitat i més qualitat. Tot i els sis gols encaixats l’actuació d’ahir del “gat de Montilivi” va ser memorable.

Jo, vist el que hem vist, no m'ho perdo. I ho dic per disfrutar, no per agafar un mal de panxa. Qui vulgui agafar-se als números per amargar-se, ell mateix. Per mi, això pinta molt i molt bé.
I qui no pensi com jo és que no en té ni puta idea, que per alguna cosa soc el Déu del futbol.