Després de desestimar els recursos presentats pels advocats dels Montys, divendres a la tarda va arrencar la fase final de la lliga de bronze. Amb un cert desencant per part de la plantilla, la meitat d'ella no va assistir al·legant excuses com: "estic de viatge a terres del Nepal", els Montys van reivindicar-se com un equip de talla superior i van passar per sobre de l'Sporting de Girona com una màquina d'apiconar, sense córrer gaire, fent un joc efectiu i resolent fàcil. El 7-1 final no demostra del tot la superioritat de l'equip amb millor forma que juga a Montilivi.
Jordi Xifra: Segur com sempre, va dirigir la defensa, va llançar contraatacs demolidors sacant de fons, va desviar amb la vista dos pilotes als pals, i es va mostrar generós cedint un gol per tal que
l'altre equip no és retirés de la competició després d'ofegar-se en el joc dels M.P.
Jordi Salip: Va defensar la banda dreta marcant el terreny i es va incorporar-se al atac amb valentia, va provar un parell de xuts a porta des de lluny buscant el gol que tanqués una actuació quasi perfecta (no va marcar a pròpia porta).
Pere Frigola: Intercanviant la posició de lateral esquerre amb la de migcampista de contenció, va combinar jugades amb el centre del camp i va córrer la banda fins que el crit de "Papa Pipi" va tallar les incursions.
Toni Morales: Va combinar la posició amb en Pere, es va mostrar força aguerrit en defensa, i va incorporar-se al atac fins trencar una sequera que durava tota la temporada, rubricant el darrer gol dels M.P.
Sergi Palol: Va dirigir la defensa de forma magistral demostrant qui manava al camp. Fent de cervell a l'inici de les jugades, es va espolsar els rivals amb cops de cintura i va regalar jugades
magistrals, com el passe de tacó regalat a en Salip que quasi acaba en gol.
Xavi Jordi Canet Morales: Lluint un look a lo Bud Spencer, es va mostrar com una boia escorada a la banda des de on va trenar jugades amb la resta de la davantera, tancant el debut amb els M.P. amb un golet i repartint un parell d'assistències.
LLuís Martí: Arribant al partit quan ja s'havia iniciat el matx, es va incorporar al partit incorporant-se al què va acabar com una festa. Va marcar, va pentinar pilotes demostrant la connexió Xifra-Martí, es va mostrar generós assistint als companys, va intentar forçar el penal, i
com no, va increpar a l'arbitre.
El jugador del partit:
Titi: Mostrant-se com un extraterrestre, i condemnat al sofà de casa, va fer la millor actuació que es recorda a un jugador dels M.P., i no només pels quatre gols que va marcar de totes les formes possibles ( des de fora àrea, de dins, de cap..) sinó per la seguretat que va donar al mig del camp i en la posició de central. La jugada del partit, s'ens dubte seva, la va firmar amb tres barrets consecutius envoltat de dos jugadors d'el equip rival. Bravo!
Jordi Xifra: Segur com sempre, va dirigir la defensa, va llançar contraatacs demolidors sacant de fons, va desviar amb la vista dos pilotes als pals, i es va mostrar generós cedint un gol per tal que
l'altre equip no és retirés de la competició després d'ofegar-se en el joc dels M.P.
Jordi Salip: Va defensar la banda dreta marcant el terreny i es va incorporar-se al atac amb valentia, va provar un parell de xuts a porta des de lluny buscant el gol que tanqués una actuació quasi perfecta (no va marcar a pròpia porta).
Pere Frigola: Intercanviant la posició de lateral esquerre amb la de migcampista de contenció, va combinar jugades amb el centre del camp i va córrer la banda fins que el crit de "Papa Pipi" va tallar les incursions.
Toni Morales: Va combinar la posició amb en Pere, es va mostrar força aguerrit en defensa, i va incorporar-se al atac fins trencar una sequera que durava tota la temporada, rubricant el darrer gol dels M.P.
Sergi Palol: Va dirigir la defensa de forma magistral demostrant qui manava al camp. Fent de cervell a l'inici de les jugades, es va espolsar els rivals amb cops de cintura i va regalar jugades
magistrals, com el passe de tacó regalat a en Salip que quasi acaba en gol.
Xavi Jordi Canet Morales: Lluint un look a lo Bud Spencer, es va mostrar com una boia escorada a la banda des de on va trenar jugades amb la resta de la davantera, tancant el debut amb els M.P. amb un golet i repartint un parell d'assistències.
LLuís Martí: Arribant al partit quan ja s'havia iniciat el matx, es va incorporar al partit incorporant-se al què va acabar com una festa. Va marcar, va pentinar pilotes demostrant la connexió Xifra-Martí, es va mostrar generós assistint als companys, va intentar forçar el penal, i
com no, va increpar a l'arbitre.
El jugador del partit:
Titi: Mostrant-se com un extraterrestre, i condemnat al sofà de casa, va fer la millor actuació que es recorda a un jugador dels M.P., i no només pels quatre gols que va marcar de totes les formes possibles ( des de fora àrea, de dins, de cap..) sinó per la seguretat que va donar al mig del camp i en la posició de central. La jugada del partit, s'ens dubte seva, la va firmar amb tres barrets consecutius envoltat de dos jugadors d'el equip rival. Bravo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada