La crònica

Ahir els Monty Pyton van demostrar que han assolit la categoria d’equip gran. Patint i a l’heroica van remuntar un partit que d’entrada resultava que no seria especialment dificultós. Cal assenyalar que potser va ser el partit on es van escenificar més moments Monty Pyton de la temporada.

Joan: Estel·lar: Aquest partit no se li recordarà per les aturades de mèrit que va fer, si no per l’intent de gol en pròpia porta. Fer el que va fer només està a les mans dels grans. Grande grande!

Salip: No hi ha jugador que tingui un comportament més Monty dins el camp. Els contraris l’anomenen l’imprevisible, capaç de llançar el contratac que va portar l’equip a la victòria, fer un xut de rugby com marquen els cànons, o fintes com les que fa el mestre Ramon.

Josep: Va destacar per una faceta desconeguda en ell. El control. Va ser capaç de fer un control magistral que tot seguit li va permetre sortir del camp entre els oooohsssssssss del seu companys i no tornar. Segur com sempre.

Ramon: Mestre en l’art de les fintes els contraris no saben mai que no pot sortir de les seves botes. El que sembla que la trenca al no l’ha tocada només hi ha un pas i en això en Ramon és un mestre. La va tornar a tenir però la va materialitzar per compassió al rival.

Pep: Es va carregar l’equip a l’esquena quan més se’l necessitava, això sí, té dificultat per entendre la sortida de pilota del darrera dels seus companys i li falta agafar la imprevisibilitat dels grans mestres. Això només es guanya amb partits.

Santi: L’home que corre no va parar de fer-ho. Incomprensiblement l’àrbitre el va perjudicar en nombroses jugades perquè segons aquest la va tocar amb la mà i no entenia que és que es mou tant ràpid que ho sembla que ho fa però l’ull humà no pot detectar-ho.

Salvador: Va portar equilibri a l’equip i aquest cop no va perdre el seu. Va ser un pulmó al mig del camp fet que li va suposar acabar el partit vermell com un tomàquet. Es ratifica com un migcentre poderós.

Sergi: Per tercera setmana consecutiva va intentar avançar un contrari per l’esquerra amb el seu sprint curt però intens. Un cop més no va ser possible.

Valerio: Home polivalent com pocs va jugar de lateral, mig i davanter (encara busca el seu lloc). Decisiu en l’assistència final del gol, (alguns malpensats creuen que no es va atrevir a xutar...) es manté al capdavant de la taula de golejadors dels Montys.

Gerard: Estel·lar en les jugades d’estratègia on va marcar la diferència, seguint la línia que no tocava. Es queixava que se li havia refredat el coll per dissimular el seu baix rendiment. El proper dia jugarà amb bufanda.

Xavi: Va intentar el gol de la victòria al penúltim minut de rabona i vaselina alhora,. Finalment a l’últim minut va fer el gol de la victòria a porteria buida fet que no el va acabar de convèncer, doncs segons va comentar al final, hagués preferit recul·lar, esperar el porter, fer-li un caño i marcar d’esperó. Haurem d’esperar a la pròxima.

Lluís: Va tornar als orígens jugant davant del porter ( de l’equip contrari) i va presionar molt tenint alguna ocasió de gol. Va intentar forçar el penal, però el fet que la seva clase no li permeti caure terra, resta credibilitat a l’actuació i els àrbitres no el creuen.

Cal fer esment a les frases del partit:

- Para-la, para-la... tots a en Salip abans de xutar la gran ocasió
- Coño!!!, va dir en Salip després del xut de rugby.
- No ens hem entès... va dir en Bardalet a en Gerard a la jugada d’estratègia.
- No ha entrat ni de conya... en Joan a la jugada estel·lar.
- OOoohhhh... els membres de la banqueta després del control d’en Josep.
- Agggggggghhh.. en Josep en el moment del control.