En un partit en el que als Montys els hi va costar entrar, va arribar la primera derrota de l'era Salip, el partit que feia el 13 va ésser el que va trencar aquesta ratxa impressionant de victòries, tot i que va donar pincellades del seu art en algunes jugades a la banda.
Uns Katacracks molt organitzats van trencar el tiqui-taca dels Montys als que els hi faltava la garra d'altres partits i que solament van tornar a mostrar al final de la segona meitat.
En Xavi no aconseguia fer els seus famosos caragoleigs tot i fer un golàs que el manté en la lluita pel pichichi, en Santi no podia crear espais per la banda que li caracterizen, en Sergi va demostrar que com un mític jugador de l'Espanyol va dir, té menys fondo que una llauna d'anxoves, això si manté una precissió en el xut que ja voldrien mots jugadors de primera, en Titi juga però no corre, en Jordi Canet deleitava al públic amb barrets espectaculars però poc efectius, en Ramon feia les típiques fintes al buit que ningú enten i no serveixen per res, a en Lluís li va faltar arribada, en Joan va demostrar que és humà i en Salvador que és més efectiu amb hat-tricks a la banqueta que al terreny de joc.
Tot i això al final s'ensumava l'esperit Montys i van faltar 20 minuts per la remontada, està clar que som noctàmbuls i això d'avançar els partits no és el nostre.
1 comentari:
Jo he vist llaunes d'anxoves fent footing per Pericot....
Publica un comentari a l'entrada